Iniciem Campionat...iniciem experiències

7.45 hores del matí.

Obro els ulls.

De seguida m'adono d'on soc.

Habitació 409 del Sansi hotel a Lleida.

Ahir vam començar el Campionat d'Espanya.

Derrota de 4 punts contra un dels, a priori, màxims favorits al títol: Estudiantes de Madrid

Malgrat la derrota, bones sensacions.

Cap de les meves jugadores havia jugat mai un campionat d'Espanya. Tot era nou per a elles.

L'inici va ser molt dolent. Estudiantes va iniciar el partit molt encertat i nosaltres desconcertats.

A falta de 4 minuts per acabar el 2n quart perdíem de 18.

Semblava la debacle.

Moment molt complicat perquè en un Campionat d'Espanya són molt importants les sensacions. I no les teníem.

Era el moment clau. O marxàvem del partit o ens refèiem.

I ens vam refer.

Vam aguantar el cop i vem acabar la primera part perdent de 14.

La segona part va ser diferent. Pas a pas vam anar remuntant fins que, a falta de 1 minut, ens vam posar 2 abaix.

No va poder ser. 

Al final, derrota. 

Però el més important és que vam cumplir el que era bàsic ahir: acabar la primera jornada amb bones sensacions.

Ara toca demostrar si tenim o no la capacitat de competir per anar superant dia a dia els propers rivals…

Això tot just comença.

A seguir!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre ...
Més informació

Adéu, noies. Un plaer

Un cicle més de dos anys acabat. El juny de 2022 començava a entrenar la generació 2008. Com sempre, post temporada exigent per conèixer el millor possible la generació i guanyar unes setmanes de treball. Era la generació maleïda del club. Havia perdut la seva jugadora referent i una altra de prou important en el pas de mini a infantil. Amb 9 jugadores, va tenir una temporada molt complicada a infantil preferent la temporada 21-22. Tres molt bones jugadores del 2009 les ajudaven, però, tot i així, van haver de jugar play off per mantenir la categoria. I ho van aconseguir. Comença la temporada cadet de 1r any i ens posem, com sempre, un doble objectiu: millorar individualment i competir cada dia una mica millor.  A l’horitzó, la F4 de 1r Any. Hi son tots els grans de Catalunya, excepte Almeda i Barça. L'equip va creixent. Fem un torneig espectacular a Farners i, després de molts mesos de feina, aconseguim arribar la Final 4. Perdem les semifinals i quedem tercers de Catalunya....
Més informació

De colònies i tornejos...

Porto uns quants anys en això del bàsquet i, gairebé els mateixos, en el món de l’educació. Sempre dic que hi ha moltes coses en comú en ambdós àmbits. Una d’elles és “l’obligació de”… Com a mestre i com a entrenador les obligacions venen amb el sou i amb la responsabilitat de la tasca en sí. Ens toca escoltar (gens fàcil), explicar/ensenyar (apassionant), corregir (cada dia menys acceptat), decidir (sovint criticat), seguir aprenent (“roba” molt temps…“invisible” per a la resta)... i algunes més, potser menys “importants”, però igual de necessàries. N’hi ha una altra, però, que és molt visible i aparentment divertida: Anar de colònies i tornejos. Des de sempre, com a mestre, saps que et “toquen” uns dies a l’any en què “has” d'acompanyar els alumnes al viatge de fi de curs, a una esquiada o, simplement, de colònies. Són moments genials per als alumnes i els recorden, sovint, per sempre. Anècdotes i més anècdotes que els fan somriure durant molts anys. Quan acaben, el mestre torna ...
Més informació