Carta oberta a Ada Colau

Fa una estona m'ha arribat per xarxes un fragment de l'entrevista que li han fet a vostè, senyora Colau, a TV3 aquest matí.

Entre d'altres coses, ha dit que parlar de referèndum ara no toca perquè la gent no està per ximpleries.

Potser té raó. 

Potser sí que el referèndum és una ximpleria i hi ha altres coses més importants.

Si féssim una llista de coses importants per a la ciutadania, en algunes ens posaríem d'acord i en d'altres, no.

I de què depèn aquesta llista?

Doncs de la realitat que viu cadascun dels ciutadans que fessin la llista.

Recordo, per exemple, quan vostè era tan sols una activista lluitant en pro de l'habitatge. 

Era molt radical, oi?

Es fa evident que necessitàvem, i seguim necessitant, una llei d'habitatge. 

Una llei que intenti protegir el llogater, però també el propietari. 

I aquesta llei hauria de resoldre un seguit de qüestions.

Què passa amb els pisos ocupats i destruïts per persones que no tenen cap respecte per res ni per ningú? 

Què passa amb aquells llogaters que no paguen emparant-se en la força de la llei? 

Què passa amb els preus abusius d'alguns lloguers? 

Què passa amb l'especulació d'una primera necessitat com és l'habitatge?

Com protegim el propietari que no cobra el seu lloguer, però que, malgrat això, ha de seguir pagant els impostos corresponents a aquest lloguer? 

Com protegim aquell que realment està passant un mal moment econòmic i no pot pagar? 

Com castiguem aquell que des del "poder" actua de manera potser legal, però no legítima?

Senyora Colau, vostè en sap molt de tot això. 

Des del poder que ostenta, ha ajudat a solucionar-ho?

Diria que no.

He posat un exemple proper  a vostè, però podríem parlar de peatges, rodalies, precarietat laboral, factures de la llum i un llarg etc.

Segurament estarà d'acord amb mi que això no són ximpleries.

Però, malauradament, una part de catalans, que no es veuen afectats per cap d'aquests problemes en el seu dia a dia, potser pensen que això són ximpleries.

La pregunta és: quan un problema és o no una ximpleria?

Doncs molt fàcil: quan m'afecta o no m'afecta.

Això crec que podríem anomenar-ho insolidaritat. 

No li sembla?

Doncs la seva "ximpleria" de referèndum potser no és tan evident per a una part de catalans, crec que bastant important.

Potser el problema és que, dins de l'actual marc en què ens trobem, tots aquests conceptes no es poden resoldre perquè estan enquistats.

I potser, i només potser, una part important de catalans voldrien sortir d'aquest marc, per crear-ne un de nou en el que es poguessin solucionar.

És això una ximpleria?

Que cadascú trobi la seva resposta.