Educar en valors

 

"Valor" és una paraula que tenim sempre damunt la taula i que està en boca de tothom.

És un tema recurrent i n'he parlat altres vegades… 

Sí, em repeteixo, però sempre he pensat que el que considerem important cal rellegir-ho, repensar-ho i, si s'escau, modificar-ho.

La vida són etapes i vivències de les que, sempre, cal aprendre.

Parlava del concepte "valors"

Els exigim als fills, germans, pares i parella, però també als alumnes, als companys i als amics. En definitiva, a tots aquells que ens envolten.

Això acaba teixint una teranyina que es va fent extensa i arriba a tothom.

Quan comença un nou curs, després d'unes merescudes vacances, esdevé, un altre cop, el concepte de moda: l'educació rn valors.

Però quins valors són els correctes i, per tant, hem de practicar?

Empatia, resiliència, ordre, honestedat,...

No acabaríem mai.

Però sovint sorgeix un dubte que ens preocupa.

Es fa evident que aquell valor que jo considero fonamental potser no és tan important per a tu.

I aquí tindríem un problema.

Posem un exemple típic a l'escola (i no només a l'escola): copiar.

És correcte copiar?

Sí o no?

Doncs, potser depèn.

Jo porto 60 anys copiant.

De fet avui seguiré copiant i demà i tots els propers dies.

Copio de tot i de tothom. Copia d'allò que m'ajuda portar a terme els meus objectius.

Com a professor vull que els meus alumnes copiïn?

És bo per a l'alumnes copiar?

És bo per a la societat que l'alumne copiï?

En traiem (en treuen) profit?

L'alumne vol aprovar perquè té una pressió tant de casa com de la societat (aquesta nostra societat que ens demana títols per a tot), per tant per a ell és útil i bo copiar.

Segur que és bo? 

Li és útil per al seu creixement i formació?

Enviem al món laboral una persona preparada?

Preparada per a què?

I per a mi, com a professor, que l'he d'avaluar, és bo que ho faci?

Potser la meva avaluació no serà justa si ell ha copiat i jo no sé que ho ha fet.

Però potser el problema rau en que ell no veu cap utilitat en allò que ha d'estudiar i per això copia.

L'estem ensenyant a ser conscient del fet de copiar i de com l'afectarà a ell i a la societat en la que entrarà de ple en pocs anys?

"A l'escola s'hi va a aprendre".

Tots estaríem d'acord amb aquesta frase.

Però què hi van a aprendre? 

A ser o a tenir?

A demostrar uns coneixements, a preparar-se per a la vida o a obtenir unes notes i un títol?

Llavors, si jo he d'avaluar, no és bo que l'alumne copiï.

Però si l'alumne necessita un títol, potser sí que és bo que ho faci.

Prioritzem el seu valor o el meu?

Potser caldria que, abans, ens poséssim d'acord en quins valors són aquells que considerem correctes.

O potser caldria fer la pregunta així: en tots els àmbits i/o moments s'ha d'aplicar aquest valor?

I això com ho fem?

En una entrevista que vaig escoltar del Francesc Torralba em vaig adonar de quelcom que està per davant del concepte "valor:.

Ell va posar sobre la taula el concepte "criteris".

I em va agradar.

Educar en valors? 

O educar en la reflexió per tal que els criteris amb els que han de triar i viure uns valors determinats siguin els correctes?

Poca reflexió, molta rapidesa, poca pausa són alguns dels problemes d'aquesta societat que hem creat, i seguim mantenint, entre tots.

Ensenyem massa coses "útils/urgents" ( que s'obliden fàcilment) i, moltes vegades, deixem una mica de banda les "importants".

Poca filosofia i massa continguts que, sovint, obliden molt més ràpid del que voldríem.

Cal replantejar el sistema educatiu en un moment en què la informació està tant a l'abast de tothom?

No és cert que tenim massa present el currículum que, de vegades, posem amb calçador?

Potser cal veure que és més important pregunta "per què" i no "què".

De vegades, com a docent, tinc un punt de frustració quan observo que allò que fa dos mesos els alumnes "sabien", ara ja no ho recorden.

Com a llicenciat en Història, puc dir que després de acabar els 5 anys de carrera, jo no sabia Història.

L'he après quan he tingut la necessitat d'estar a l'aula amb els meus alumnes. I de la necessitat en vaig fer la voluntat que es va convertir en passió, passió per aprendre, per entendre.

Aquest hauria de ser el repte. 

L'alumne no hauria de copiar per aprovar i treure's un títol; hauria de copiar per aprendre. 

Hauria de copiar aquella idea, interioritzar-la, discutir-la i, si creu que no és prou bona, treballar per canviar-la.

En resum, és bo copiar?

Doncs cal que reflexionem, que tinguem un criteri que ens permeti decidir quan i perquè sí i quan i per què no.

I aquest concepte (el criteri de triar) es pot portar, i s'hauria de portar, a terme a l'aula i, també, en qualsevol àmbit de la vida.

Què difícil és...