La taula de diàleg

Suposadament estem davant d'una setmana important en la relació entre Catalunya i Espanya ja que s'obre la famosa taula de diàleg.

Després d'un debat interesting, ahir nit, en el facebook, amb un bon amic, em sorgeixen, com sempre, unes quantes preguntes que els polítics m'agradaria contestessin... 

Quines expectatives/esperances tenen en aquesta taula?

Amb quina idea hi van?

Qui anirà a la taula per part del govern espanyol?

Té, aquesta taula  un punt de "postureo" o realment se la prenen seriosament?

Fins a quin punt estan disposats a cedir?

Tenen l'aval del poble en allò que volen proposar i decidir?

Tot plegat interessant.

En el debat d'aquesta nit, jo plantejava que volia saber què passarà quan la taula de diàleg, lògicament, no arribi a bon port. Vull que m'expliquin, aquells que la proposen, què es farà.

I ell em deia que aquells que proposen la unilateralitat també haurien de deixar ben clar de quina manera es portaria a terme.

Tot plegat, com sempre dic, força interessant.

Però posem la tercera pota. 

Quina proposta té l'Estat espanyol per a Catalunya?

Si escoltem el sr. Iceta, persona amb un d'important pes dins dels socialistes, és clar que no es pot psrlar nide referèndum ni d'autodeterminació perquè, si es així, durarà molt poc.

Per tant es parlarà de finançament, de l'aeroport o potser, fins i tot, del famós corredor mediterrani. I a nivell més transcendent també sortirà el tema de l'amnistia… 

Espero que no surti també l'Estatut perquè ens trobaríem en aquell famós concert del Lluis Llach, el gener de 1976, en que el "crit de guerra" era "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia".

Quina proposta té l'Estat per Catalunya?

Doncs, sota el meu parer, una de molt senzilla: que els catalans acceptin la realitat actual i que es portin bé perquè Espanya pugui seguir avançant.

La pregunta és, cap on vol i pot avançar Espanya? 

Aquesta Espanya que accepta una monarquia com l'actual, que es nega a investigar casos flagrants de prevaricació, que financia obres mastodòntiques sense sentit que no són assumibles o que té institucions com el"tribunal de cuentas" o la "Audiencia Nacional" amb tristes reminiscències d'un passat fosc pot oferir quelcom a aquella part dels catalans que miren i desitgen un futur diferent?

Sincerament crec que no.

Tan sols hi ha una cosa que es podria plantejar que tinc la sensació que no està a l'agenda de la taula i que potser els catalans independentistes acabarien acceptant: una Espanya federal.

De tota manera jo no m'imagino els espanyols de Vox, PP i molts del PSOE comprant aquesta opció.

Per tant o els catalans es rendeixen i tot segueix tal com està ara amb represaliats i exiliats o s'ha de passar pàgina i busca una nova solució.

I per a això es necessiten líders...