Com viure (i II)

 

Les línies que vaig escriure ahir han suscitat una sèrie de respostes que m'han fet pensar que mereixen una segona part.

M'agrada llegir els feedbacks que em puguin venir.

De fet,  els agraeixo. 

M'ajuden a seguir reflexionant.

És un missatge, el del Victor Küppers, adequat per a tothom?

Aquesta seria una primera qüestió.

És evident que d'entrada no tothom l'ha rebut. 

Per què? 

Bàsicament per dos motius. 

O per desconeixement o per falta d'interès.

O sigui que només ens podem centrar en aquells que l'han rebut.

Els ha "arribat"?

L'han trobat interessant?

Tot? 

Amb matisos?

Amb quins matisos?

Aquesta és la primera clau.

Cadascú ha de decidir al respecte.

Què m'interessa del que he rebut?

I aquí vindria la segona gran qüestió que m'han plantejat.

És perillós el missatge que transmet?

Pot ser massa centrat en l'individu des d'un punt de vista massa individualista?

O dit d'una altra manera, aquest missatge va només encaminat a un mateix, és a dir, cap a una lluita centrada en un mateix?  O pot ser colectiva, dirigida a un objectiu més global?

Crec que això ens vindrà donat per com agafem el missatge.

Recordem que parlem de valors que ens han de portar a un destí. 

O sigui d'uns valors que ens portaran a una forma de ser i actuar: a una forma de viure.

Els valors, crec, sempre han d'anar encaminats a una superació constant.

Quin tipus de superació? 

Torna a ser una reflexió i, per tant, una decisió, interna.

I com triarem aquests valors?

He escrit vàries vegades, a partir d'escoltar l'Àlex Rovira,  que els triarem a partir d'uns criteris.

Quins?

No ho sé.

Dependrà de cadascú.

Així, a partir de la nostra elecció, començarem a respondre la pregunta:

Com viure?

La Mare Teresa de Calcuta no va triar igual que Hitler. Ni Gandhi, igual que Trump.

Jo no triaré, o he triat, igual que el meu veí.

Tenim una feina important: decidir bé.

I què vol dir bé?

Tot tan subjectiu...