Una petita lliçó de vida...

 https://twitter.com/CAOsasuna/status/1449354687501803526?t=E77leIna5wf3yUK45OFcWw&s=19

De vegades (de fet no de vegades, sinó sempre) val la pena tancar els ulls (o millor dit, tenir-los ben oberts) per adonar-nos que, malgrat allò que ens pugui molestar en el dia a dia, som uns privilegiats pel simple fet de poder fer allò que volem fer. Sí, ens queixem d'una mala nota, o d'un mal entrenament, o d'una bronca del profe o entrenador, o d'haver tingut un mal dia. Quan ens passi això pel cap, tanquem els ulls, reflexionem una mica i donem les gràcies per tot allò que tenim. N'hi ha molts que no són tan "privilegiats" com nosaltres...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre ...
Més informació

40 anys després...

40 anys. 40 cursos. Un munt de records i un munt de companys.  Un munt de vivències i aprenentatges.  Un munt d’alegries i de tristeses. Més de 1000 alumnes. Es diu aviat… Recordo perfectament aquell 15 de setembre de 1983 pujant les escales del IE Sant Jordi.  Eren les 8.50h.  La nit abans m’havia trucat la Mercè. Necessitaven un professor d’Educació Física.  Vaig entrar el despatx del Sr. Tufet i 15 minuts després era professor…i fins avui. Pel camí, molts anys al Sant Jordi i al meu Safa, per tancar la meva particular passejada pel món de l’educació al Pino. Sí.  Ja han passat 40 cursos i és el moment de dir adéu. Amb un doble sentiment.  D’una banda, el cor encongit perquè deixo enrere el que ha estat la meva vocació al llarg d’aquests 40 anys: l’educació. Aquell que no s’hi ha dedicat mai no pot imaginar tot el batibull de sentiments que es barregen dins del cap d’un educador. Hi conviuen la passió i l’esgotament, l’esperança i la frustració,...p...
Més informació

Gràcies, 2009

  Ara sí que toca el comiat definitiu a aquesta temporada. Malauradament la temporada 23-24 ja és història per als dos cadets de la UE Mataro. Fa uns dies vaig escriure en relació al cadet preferent. Avui toca tancar la temporada del cadet de 1r any. Hem arribat vius a l'última jornada, però teníem una missió gairebé impossible. Derrotar la Penya era molt difícil, però en cap moment hem perdut la cara al partit. Al final, la derrota ajustada ens ha deixat fora de la Final 4. Una llàstima.  Tant un cadet com l’altre han fet una temporada excel·lent, però les 7 victòries obtingudes per cadascun d’ells no ens han servit per seguir vius a la competició i classificar-nos per a la Final 4. Especial i difícil aquesta temporada amb les 2009. Començàvem la temporada havent perdut dues jugadores absolutament referents. I, a poc d’iniciar la temporada, ens deia adéu una altra jugadora. En poc temps perdíem tres dels màxims referents que havien portat aquesta generació a la Final 4 infant...
Més informació