Vox

Aquest matí, Dia de la Hispanitat, he acabat d'escoltar l'entrevista que es va fer ahir nit en el programa Més 324 al president de Vox  a Barcelona.

L'he escoltat amb molt d'interès i he de reconèixer que el seu missatge arriba.

I arriba perquè és interessat, és a dir, diu allò que el poble vol sentir i no contesta res del que pugui ser conflictiu i restar vots

Això s'anomena populisme i, tal com ha demostrat la Història, és molt perillós.

És cert que tots els partits polítics també, en certa manera, ens diuen allò que volem sentir, però no des de la destrucció del consens, o sigui de la democràcia. 

Els que així ho fan acostumen a ser extremistes.

Si analitzem una mica el missatge que va voler donar ahir el president de Vox i el comparem amb els principis del feixisme som allà mateix.

Per això, després d'escoltar-lo, hi afegiria un altre adjectiu: perillós.

Sí, perillós perquè és un discurs que va calant. 

Cala entre aquells que han tingut o tenen algun problema socioeconòmic que els nostres governs democràtics no saben, no volen i/o no poden resoldre.

Problemes de feina, d'immigració, de preus, d'habitatge, d'impostos, etc.

Tirar enrere i revisar l'Europa dels anys 20 del segle passat ens ajuda, o ens hauria d'ajudar (que gran que és la Història) a comprendre que aquest tipus de discurs és molt i molt perillós.

Cal molta cultura política (entenent política com la relació entre persones) en la nostra societat per poder fer front a aquesta demagògia i populisme.

I, per tancar aquestes paraules, dir que em segueix semblant increible que, encara avui, se segueixi celebrant un dia com el de la Hispanitat sense fer cap tipus de crítica als excessos de la colonització americana.