A voltes, de nou, amb el català

Ja tornem a estar indignats.

Una vegada més.

Torna a ser evident que a Espanya o,  matitzant, a molts sectors d'Espanya, no s'accepta que tinguem una llengua pròpia. Des de fa 300 anys ens van posant lleis per tal d'evitar que el català sigui usat amb normalitat en tots els àmbits.

Ara bé, malgrat les lleis, l'ús del català el decidim nosaltres en el nostre dia a dia. Cadascú de nosaltres canvia d'idioma, o no, quan parla amb castellanoparlants que han decidit que, malgrat entendre i saber usar el català, no ho fan.

Si jo estimo la meva llengua, la defenso.

I només ho puc fer, utilitzant-la.

Sempre he acceptat, com no podria ser d'altra manera, que algú es dirigeixi a mi en castellà, Altra cosa és en quin idioma m'hi dirigeixo jo. 

Hi ha una doble idea instalada en el nostre cervell des de sempre. D'una banda, se'ns fa estrany parlar en català amb algú que ens parla en castellà i, automàticament, canviem d'idioma. La pregunta podria ser: per què ho he de fer jo i no el meu interlocutor?  La resposta vindria lligada a l'altra idea: pensem que estem actuant amb mala educació si no usem el castellà. 

Resumint, incomoditat i educació són dos aspectes totalment integrats dins nostre.

Les lleis poden parlar de 75% en front del 25% a les escoles, però la realitat és que, malgrat que a l'escola hagi estat norma el català gràcies a la immersió lingüística, trobem massa situacions en què, a l'escola, acceptem l'ús del castellà en àmbits que no pertoquen,; o ens trobem alguns professors que parlen el castellà en àmbits en què no haurien de fer-ho i, finalment, també veiem alumnes catalanoparlants que canvien d'idioma convertint els diàlegs grupals en utilització exclusiva del castellà.

Per tant, la conclusió a la que arribo és que ens podem enfadar molt amb les lleis que ens volen imposar (i ho hem de fer, i hem de protestar, i ens hem de mobilitzar el que calgui), però nosaltres, i només nosaltres, decidirem si defensem la nostra llengua.

En el moment en què renunciem a utilitzar-la quan parlem amb persones que podrien utilitzar-la, i no ho fan, estem normalitzant que el català és secundari i menys important que el castellà

En som conscients?