Five great signs of intelligence:

• You're not afraid or ashamed to find errors in your understanding of things.

• You take mistakes as lessons.

• You don't get offended with accepting the facts.

• You are highly adaptable and very curious.

 • You know what you don't know.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

40 anys després...

40 anys. 40 cursos. Un munt de records i un munt de companys.  Un munt de vivències i aprenentatges.  Un munt d’alegries i de tristeses. Més de 1000 alumnes. Es diu aviat… Recordo perfectament aquell 15 de setembre de 1983 pujant les escales del IE Sant Jordi.  Eren les 8.50h.  La nit abans m’havia trucat la Mercè. Necessitaven un professor d’Educació Física.  Vaig entrar el despatx del Sr. Tufet i 15 minuts després era professor…i fins avui. Pel camí, molts anys al Sant Jordi i al meu Safa, per tancar la meva particular passejada pel món de l’educació al Pino. Sí.  Ja han passat 40 cursos i és el moment de dir adéu. Amb un doble sentiment.  D’una banda, el cor encongit perquè deixo enrere el que ha estat la meva vocació al llarg d’aquests 40 anys: l’educació. Aquell que no s’hi ha dedicat mai no pot imaginar tot el batibull de sentiments que es barregen dins del cap d’un educador. Hi conviuen la passió i l’esgotament, l’esperança i la frustració,...p...
Més informació

Un mes de jubilat...

Ja fa un mes que em vaig jubilar. Prematurament. Encara no em tocava. Però, tristament, ja no em sentia bé treballant en el que ha estat una de les meves passions al llarg de 40 anys. Vaig fer “números” -expressió que tota la vida havia sentit al meu pare- i vaig decidir que, tot i perdre diners, em compensava mentalment. Dit i fet. He de dir, i m’ho recordava fa poc un antic company de classe, que, des de petit, havia tingut la idea que un jubilat era aquella persona gran que seia al banc de la plaça, ”anava a veure obres” i tenia cura dels nets quan els fills no “arribaven”. És una evidència que els temps han anat canviant i, avui en dia, una persona de 65 anys ja no és una persona gran i els estereotips han variat substancialment. I ara, de cop, et trobes amb una nova realitat: has de gestionar el temps. I és que el món laboral literalment te’l “roba”. “Què faràs ara?” “T'avorriràs”.  Després de 4 setmanes completes -i ho deia recentment en un tuit-, no només no m’avorreixo, sin...
Més informació

Acabant un any...especial

S’acaba l’any i toca fer balanç. Un any més que vola. Un any especial.  Potser tots ho són? De ben segur que si. Però també és cert que n’hi ha molts que tenen un caire una mica més rutinari, sense aparents grans canvis. Aquest 2024 no ha estat així. He pres dues decisions que han fet canviar de manera molt clara el meu futur. D’una banda, vaig renunciar a seguir a la UEMataró. Una decisió meditada i gens fàcil de prendre. De sobte, renunciava a codejar-me amb els millors cadets de Catalunya, renunciava a tornejos importants i a lluitar per finals 4 o campionats d’Espanya. I tot per un projecte nou. M’embarcava en una aventura desconeguda amb dos grups de jugadores a qui havia d’ensenyar a entrenar i a competir; a qui havia de portar pel camí del compromís, de l’esforç i del sacrifici per allò que es vol aconseguir. Després de mig any en el projecte, crec que ha valgut la pena el canvi.  Sí, enyoro l'alta competició i tinc un punt de malestar per haver deixat una feina a mitge...
Més informació