Ho estem fent bé?

Ens estem fent mal.

El discurs del català és, ara mateix, on els seus enemics volien que fos. I aquí, en aquest fangar, mai defensarem, correctament, la nostra llengua.

No entrem en insults contra els enemics. Siguem més intel·ligents. Usem el català, SEMPRE. Convencem els nostres fills i el nostre entorn d'usar-lo SEMPRE. Professors, parleu en català als vostres alumnes, SEMPRE. Exigiu el català, SEMPRE,  quan sigui per norma. És més, useu el castellà sempre que sigui per llei. Protestem fent les coses ben fetes. Si marquen un 25% de llengua castellana, que NOMÉS sigui aquest 25%, fins que, amb la protesta, aconseguim canviar-ho. No insultem ni ens enfrontem. Aquí els enemics de la llengua estan més còmodes. Simplement, usem la nostra llengua SEMPRE. És molt interessant observar com un catalanoparlant manté el català als "entorns no normatius" (patis d'escola,  trobades d'amics, dinars o sopars, al carrer…) malgrat l'interlocutor parli en castellà. És molt curiós, però necessari, observar com seguim parlant en català i es crei una conversa en què convisquin els dos idiomes. El castellanoparlant està en el seu dret, excepte on és normatiu usar el català. Mai obligaré ningú parlar en català en l'espai lliure de normes. Simplement no deixaré de parlar en català, si tinc la seguretat que el meu interlocutor m'entén en la meva llengua o porta prou temps aquí com per haver-la après. I intentaré convèncer-lo que és bo per a ell conèixer una llengua més. Un exemple, no hi ha cap alumne meu al que obligui a parlar el català al pati o als passadissos, però tampoc hi ha cap alumne al que permeti el castellà quan toca parlar en català. I mai parlo en castellà si no és en una classe de llengua castellana (llengua meravellosa, per cert).

Un repte: aconseguir mantenir el català on i quan toqui. I alcem-nos amb educació i respecte en la defensa de la nostra llengua. Que les estridències i la mala educació mai siguin nostres. I, sobretot, dues coses per acabar. La primera, intentem convèncer (amb arguments) els castellanoparlants de la bonança de conèixer i dominar una llengua com la catalana. La segona, intentem convèncer els catalanoparlants de mantenir el català en les converses. Mantenir-lo no és mala educació, és amor per la llengua materna.