I tu què faries?
Hi ha un aspecte de la meva feina d'entrenador que no porto gens bé. Entenc que forma part de la meva tasca, però em costa trobar-hi la solució.
No és fàcil, al menys per a mi, donar els minuts (oportunitats de joc), en cada partit, que cada jugador mereixeria per la seva actitud i esforç diari.
La gestió dels partits, amb la quantitat de situacions que van passant a gran velocitat, és una feina apassionant perquè comporta anar a buscar la victòria prenent una sèrie de decisions que, sovint, no són enteses per aquells que veuen els partits.
Qui em coneix de fa anys sap que a mi m'agrada que tothom participi del partit, bàsicament per un tema de respecte per l'esforç i compromís del dia a dia. És el que sempre he anomenat "allargar la plantilla".
Malauradament, no sempre ho aconsegueixo. Hi ha partits que es compliquen i tu, com a entrenador, busques el moment de posar a pista a tots els jugadors i no el saps trobar.
Això, evidentment, genera unes situacions complexes.
D'una banda, la reflexió com entrenador sobre si has fet, o no, les coses ben fetes.
Però també és important tenir en compte la "lectura" que en faci tant el jugador com el seu entorn. Normalment, per a ells, no és fàcil acceptar la situació.
Difícil gestionar minuts i victòria, sobretot si el partit és "a vida o mort". I més en l'àmbit de formació.
En definitiva, reflexió en veu alta sense pretendre arribar a cap conclusió.
Segurament en el proper partit tornaré a haver-me de fer la mateixa reflexió…
I tu què faries?
Jo faria jugar a tothom qui ho Mereix si el valor de la Formació I la justicia primen sobre el resultat. Si fos el resultat, aleshores no podría jugar tothom. En aquest cas estaría veient a les jugadores com vehicles per aconseguir la Victòria. En el primer cas, treient tothom qui ho mereix, estaría veient més la persona, les seves necessitats i reptes de progresar i Això també podría ser un gran resultat, no sols el marcador.
ResponEliminaGràcies pel comentari. Reflexió necessària, però difícil. Sempre prima la formació sobre el resultat? Em sorgeixen unes quantes preguntes. Hi ha excepcions? Tots els moments de la temporada són iguals? On posem el llindar de qui o quan s'ho mereix? Com valorem l'esforç/atenció del jugador? Prioritzem el jugador o l'objectiu de l'equip? Sempre? Totes les competicions són iguals?
EliminaDifícil, oi?
T'entenc però al final el que volen tots els entrenadors és guanyar i a vegades depèn dels jugadors/es que tens a la pista. Que no és just, tothom ho sap,perquè com tu dius,el valor de l'esforç i el respecte per jugadors/es que ho tenen a cada entrenament no es veu reflectit i això genera desconfiança cap als jugador/es que no juguen ,arriba doncs la fustració i el perquè l'entrenador /a no li ha donat la confiança per poder-ho demostrar,però l'esport de competició és així per això existeixen diferents nivells i cal adaptar a cada jugador/a a aquests perquè puguin gaudir de l'esport .
ResponEliminaGràcies pel comentari. Tot i estar d'acord en el fet que cada jugador ha d'estar en el nivell de competició que li pertoqui, tothom ho accepta? De vegades ens trobem poca capacitat de ser realistes amb el nivell del jugador tant per part de l'entrenador com del propi jugador i entorn. Però hi ha un altre factor a tenir en compte, com sabem quina capacitat de progressió tindrà el jugador Si el posem en un equip en què creiem que pot estar i no progressa prou, com ho gestionem?
EliminaLa resposta al “i tu que faries?”, per mi sería decidir en funció del teus valors, el que creus que és important per a tu com a ideari, no traïr-lo, i ser coherent amb el teu projecte. Si la decisió et ressona hauràs encertat i tot fluirà, si no honras el teu Impuls del que és el correcte, començaràs a buscar i argumentar tot tipus de justificacions, I aquestes seràn la demostració del autoengany
ResponEliminaGràcies. Però els valors són múltiples oi? O sigui tu ets la suma dels teus valors i de les teves decisions. Aquí radica la dificultat
EliminaSolament tu com a entrenador vius el dia a dia de les teves jugadores, saps en quin moment de forma fisica i animica es troben, cada partit és diferent així com el seu plantejament tecnic, el que farà que depenent del rival algunes jugadores tinguin més minuts que altres, o la que no ho estigui donant tot a la pista sigui substituïda per una altra companya, etc. Prendre decisions en tots els àmbits de la vida, sempre estan subjectes a tota mena d'interpretacions, però dubtar o no prendre-les és molt pitjor.
ResponEliminaPare Martina López.
Sota el meu punt de vista, dubtar no és dolent. Elegir ve, en un inici, del dubte. Què és millor? Sempre hi ha el dubte de què escollir...
EliminaEl dubte és normal que aparegui i forma part de la nostra condició humana, però hi ha dos tipus de dubte sota el meu punt de vista, la que és propia i tu saps i ets coneixedor de per què existeix, i el dubte del que dubta de tot i fa dubtar, sense conèixer la realitat del moment.
ResponEliminaNo es pot dubtar de tot, però sí que és lògic dubtar en moments de màxima tensió...
Elimina