Primera jornada...

Això del bàsquet és com la vida.

Caus, perquè sempre caus, i has de decidir si t'aixeques o et lamentes.

Avui hem caigut.

Perdre d'un punt és difícil de digerir.

Mal partit. Res a dir. 

Ens ha faltat una mica de tot.

Ens aixecarem?

Veurem demà…

Escriure des del llit té un avantatge: ja han passat unes hores, estàs sol i hi ha un aspecte interessant: dones temps que les jugadores pensin i tu també tens temps per pensar.

Sí. Toca pensar en què podies haver fet diferent: aquell canvi, aquell minut, aquella jugada…

I hi tornes a pensar.

Però després t'adones que potser només ha passat una cosa: has fallat massa tirs, has provocat poques faltes i has deixat que el rival jugui massa còmode. 

Potser t'adones que t'ha faltat un punt d'intensitat, de mentalitat guanyadora.

Potser ha faltat un punt d'experiència en aquest tipus de partits.

I és que quan perds d'un punt, vols trobar un detall que, si hagués sigut diferent, et faci veure que el partit hagués pogut tenir un resultat positiu.

Però, al final, malgrat segueixis buscant detalls, t'adones que el bàsquet també té aquestes coses: simplement hem fet un mal partit i hem fallat massa tirs.

I arribes a una conclusió molt senzilla: el resultat final es pot llegir de manera diferent. 

Perdre d'un punt et dona un missatge clar i contundent: depens de tu per classificar-te entre els dos primers del grup i seguir avançant en el campionat.

Quan ens llevem, tenim l'obligació de veure-ho en positiu.

Demà toca guanyar.

I em toca a mi fer-ho visible a les jugadores.

Espero saber-ne…