Tercera jornada

Avui m'he sentit molt a gust.

Sí que hem tingut moments dolents de concentració, però globalment he vist reflectit a pista aquell bàsquet que crec que té les virtuts que, sota el meu punt de vista, ha de tenir el bàsquet de formació: equilibri en el joc, ritme de partit, tensió competitiva i circulació de pilota de manera que les cinc jugadores que están a pista participin del joc de manera activa.

Quan inicies un partit tal com ho hem fet avui, t'adones que les hores de dedicació, de correccions, de repeticions per assolir mecanismes tant individuals com col·lectius són ben emprades. T'adones que l'evolució de les jugadores et fa valorar positivament la teva feina.

T'adones també que, de vegades, els escuts, els lemes i els noms no ho són tot. T'adones que, des de la humilitat i des de la dedicació, les jugadores creixen.

Just avui ho comentava en la xerrada pre partit. De vegades pensem que l'evolució és lineal i no és així. Evolucionar vol dir avançar, aturar-te i, fins i tot, de vegades, retrocedir per avançar. I és curiós veure com el jugador, sovint, no accepta la pressió, l'exigència, i busca camins més senzills, però no sempre millors.

Avui, després de veure el partit, em sento tranquil perquè he pogut comprovar que la feina va sortint i que els resultats es poden fer visibles.

La conclusió podria ser que podem estar contents, fins i tot satisfets, però això no s'atura. Demà tenim una altra batalla i la volem guanyar.