Un primer balanç...

Sí, toca fer una primera aturada per mirar on som i fer una mica de balanç.

Ha acabat la primera "etapa" de la temporada i toca fer-ne. 

Per fer-ho, cal mirar enrere. Hem de saber on som i d'on venim.

Quan ho fem, si som una mica honestos, podem estar satisfets del resultat obtingut fins ara.

Sotscampiones de Catalunya, amb jugadores moltes d'elles inexpertes en aquests tipus de partits, és un gran premi al treball diari.

I, si hi afegim les tres lesions greus que hem patit, el mèrit és més gran encara.

Però hi ha una segona part de balanç a fer. 

Aquella que no mostren, necessàriament, ni els resultats ni les estadístiques. Parlo de l'avaluació del creixement esportiu i personal de les jugadores. 

Aquí no en puc estar del tot satisfet. 

Mea culpa! 

Cal aconseguir-ho sempre. 

Quan no es fa evident aquesta evolució, és que hem fallat…

Sempre m'he posat com a principal repte que les jugadores facin un gran canvi al llarg de la temporada. I que el canvi sigui palpable i visible.

Considero que és la meva obligació i compromís. Si això es fa evident, les victòries van caient al sac i la satisfacció és més gran.

Quan la progressió de la jugadora no s'aconsegueix, t'adones que, a determinats partits, no trobes el moment per donar aquells minuts que tota jugadora mereixeria. Veure la tristesa i/o frustració de les jugadores que no has fet participar, és quelcom difícil…

Gestionar els minuts de joc no és una qüestió gens fàcil. Saber valorar com, i en quin moment, cada jugadora pot ajudar l'equip, és una labor d'una gran dificultat; i és quelcom que part de jugadores i públic no poden entendre…

Ara tenim una setmaneta per seguir avançant, i dissabte marxem cap a Lleida a participar del Campionat d'Espanya.

Tocarà ajudar-les a viure'l amb la màxima intensitat possible. Gaudir-lo és quelcom que es recorda per sempre més.

En acabar-lo, tocarà fer el balanç definitiu d'aquesta temporada apassionat com la majoria de les viscudes