L'equip

Avui faré trampa.

Escric aquestes paraules a partir d'idees que m'han fet arribar diferents persones en un feedback interessant de twitter.

La primera pregunta que em faria és com diferenciar un equip d'un grup?

Fàcil no és, però ens podríem posar d'acord si afirmem que un grup no té objectius en comú i un equip, sí.

Un grup no és estable, es mou per interessos que van i venen.

Un equip ha de ser estable; ha de estar unit.

I aquí ve la segona pregunta. 

Com mantenir unit l'equip?

Possiblement necessitem alguns aspectes bàsics.

El primer seria quan aconseguim que l'objectiu o objectius de l'equip siguin elaborats per ells o, si són proposats pel cos tècnic, se'ls facin seus. Quan tots remen cap al mateix punt, és més fàcil mantenir unit l'equip.

El segon seria quan cadascun dels membres de l'equip aporta allò que, tenint en compte les seves capacitats, ha d'aportar pel bé de l'equip. No sempre el jugador entén què pot aportar a l'equip. Cal fer-l'hi visible. És important que s'adoni de quina pot i ha de ser la seva aportació al grup. 

I aquí vindria la gran diferència que pot haver entre els jugadors d'un equip i que caldria que no existís: el jugador no aporta perquè ho ha de fer, el jugador aporta perquè ho vol fer. Aporta perquè sap que és bo per a l'equip i posa el seu ego per darrere de l'equip. Malgrat no sempre allò que el jugador pot i vol aportar és el que l'equip necessita,  si ho aporta honestament, l'equip creixerà i avançarà.

El tercer punt important seria aconseguir que  l'entorn no malmeti l'equip. Que n'és de fàcil que el jugador rebi ímputs externs que no són positius ni per a ell ni per a l'equip! 

Aconseguir allunyar el jugador d'aquests ímputs o, com mínim, minimitzar-los és imprescindible per mantenir "neta" la ment del jugador i que el jugador entengui en tot moment què és el millor per a l'equip.

Utopia? Potser sí.

Però lluitar per aconseguir-ho és tan apassionant…

Dues últimes idees per no fer-me llarg.

El jugador ha d'arribar a entendre "quan sí i quan no, què sí i què no i per què sí i per què no". Per a mi és la clau de la implicació del jugador a l'equip.

I, per tancar, una idea que sovint em ve al cap: no deixar "fugir" el jugador. Hem d'aconseguir que el jugador s'enfronti a les seves dificultats, siguin del tipus que siguin. Superar les dificultats enforteix l'equip i el jugador.