A voltes amb la manifestació...

Ahir va haver una manifestació "multitudinària" (segons els organitzadors, 200.000 persones; segons la Guàrdia Urbana, 2.800) a Barcelona a favor de l'ús del castellà a l'escola. 

M'agradaria fer una reflexió partint de tres preguntes:

S'ha d'acceptar el castellà a l'escola?

S'ha d'obligar el català a l'escola? 

És raonable el 25 % de castellà a l'escola?

La resposta a les tres preguntes, sota el meu punt de vista, és, clarament, sí.

I m'explicaré. 

Vaig començar a fer de professor el curs 83-84 i, per tant, crec que tinc alguna cosa a dir, encara que només sigui per la meva experiència. 

Fa uns anys vaig treballar amb una professora que obligava els alumnes a parlar-li en català quan es dirigien a ella al pati. Jo hi estava, i hi estic, totalment en contra. Jo sempre he acceptat i acceptaré que un alumne (usat en genèric) es dirigeixi a mi, a les hores d'esbarjo en l'idioma que ell vulgui. És el seu espai i és la seva llengua. De tota manera, mentre li accepto que se'm dirigeixi en la seva llengua, faig dues coses. La primera, li responc, sempre, en català. I la segona, li explico i li raono perquè crec que és bo per a ell que faci l'esforç de parlar-me en català.

Avui, en el moment que estem visquent, tot està polititzat.

Cultura contra política? Greu error.

No té res a veure, o no hauria tenir res a veure, independentisme o unionisme amb la utilització del català.

Hauria de ser una voluntat de tots els que viuen en un territori que té una llengua pròpia voler aprendre-la. Convèncer que això és bo, obligar al seu ús en els espais i moments en què sigui normatiu i acceptar la llengua materna en els espais en què es decideixi, hauria de ser, en la meva opinió, l'eix de l'educació d'una societat inclusiva.

En una paraula, pedagogia. Convencer, acceptar  i obligar, a parts iguals.

Per tant, la feina és dels mestres i demés persones que treballen en una escola. Si tots ens impliquem en allò que ens pertoca, els alumnes sabran en tot moment utilitzar la llengua que pertoqui i, si tenen un punt de curiositat/interés/voluntat, aniran més enllà i veuran que aquesta llengua "nova", que no és la seva llengua materna, els obre un ventall de possibilitats (entre elles la cultural) que els farà molt més "rics".

Per tant, benvingut el 25% de castellà a les escoles catalanes. En sortirem guanyant tots…si els mestres i professors el complim escrupolosament. 

I és que el nen catalanoparlant mantindrà la seva llengua i seguirà millorant el seu castellà i el nen castellanoparlant aprendrà una llengua nova i la normalitzarà, mentre segueix usant el castellà com a llengua pròpia.

I aquí ve la part important a aconseguir: que els alumnes catalanoparlants segueixen usant el català quan es dirigeixin a un castellanoparlant malgrat aquest els parli en castellà. El castellanoparlant està en el seu dret, de la mateixa manera que el catalanoparlant també està en el seu dret (sense que això sigui vist com a mala educació) de mantenir la seva llengua.

Sempre amb la mirada posada en el fet que si hi ha una llengua en risc és el català.

Avui, a classe, explicava la importància que l'alumne acabi utilitzant, a cada matèria, la llengua que pertoqui sense que això no sigui un handicap sino un enriquiment. Perquè això que he explicat respecte del català i el castellà, també és aplicable a l'anglès.