Carta oberta a Espanya

                                                    Argentona, 22-12-22

Benvolguda Espanya, 

Et volia escriure, ara que comença aquest moment tan especial de l'any, unes paraules.

D'entrada, dir-te benvolguda perquè no et vull cap mal. Saps molt bé que al llarg dels últims 40 anys t'he visitat en multitud d'ocasions i constato dues coses que poca gent em podrà negar: d'una banda, tens unes persones meravelloses, senzilles, acollidores i servicials, cadascuna amb les seves coses com a qualsevol lloc; i, d'altra banda, els teus paisatges i la teva Història, que t'ha llegat un Patrimoni cultural meravellós, et fan una destinació per gaudir i perdre-t'hi sense tenir cura del temps.

Però, al costat d'aquesta cara tan atractiva, s'hi amaga una part fosca de la que no percebo que en siguis conscient.

Les elits estan, d'una banda, frenant la teva mirada al futur i, d'altra banda, estan projectant una imatge teva que no és la que crec que mereixis.

Tinc la sensació que t'has ancorat en el passat i això no et fa cap bé.

Observo, atònit,  des de la perifèria del teu territori, com els teus dos principals partits, amb les diferències òbvies de cada època (nom i trets característics), mantenen la mateixa guerra pel poder des de fa gairebé 200 anys. És una "guerra" lògica com la tenen tots els partits de tots els estats anomenats democràtics. El que no tinc clar és si es prou legítima. I t'ho dic perquè el que l'hauria de fer legítima hauria de ser la voluntat de fer-te millor i enfocada al futur.

I, malauradament, no ho veig en, pràcticament, cap de les decisions de la seva feina diària.

M'explicaré perquè ho vegis amb una mirada diferent.

Sí, Espanya, d'entrada estàs acceptant que els dos partits que t'han governat, al llarg d'aquests últims 200 anys, amb sistemes organitzats de corrupció mai del tot aclarits i dels que s'han beneficiat alguns dels seus membres, ho segueixin fent perquè no els "castigues" a les urnes. Amb això m'estàs dient que no t'importa i que ja t'està bé.

En segon lloc, estàs acceptant que es doni per fet que una Constitució redactada en un moment especialment sensible (veníem de 40 anys de dictadura) segueixi sent igual de vàlida gairebé 45 anys després. Els que la van redactar van ser prou hàbils (o es van veure obligats) de deixar clar que fos pràcticament impossible de canviar. 

En tercer lloc, estàs acceptant que un poder tan fonamental com el poder judicial sigui, d'una banda, manipulat des dels altres dos poders (que, no oblidis mai, estan dominats pels dos grans partits polítics) i, d'altra, pugui entrar a condicionar de manera perillosa i partidista els altres dos poders.

I en quart lloc, dones per bona una institució com la monarquia que, com mínim els últims anys, poc ha mirat pel teu benefici sinó que bàsicament ho ha fet pel seu particular.

Aquests quatre punts et deixen ancorada al passat i sense marge de maniobra.

Realment vols això?

I doncs, ara què? 

Et preguntaràs on vull anar a parar i si et suggereixo alguna cosa al marge de dir obvietats que qualsevol espanyol amb mirada objectiva i sentit crític pot haver observat.

Doncs estàs de sort perquè, després de reflexionar i donar-hi voltes, tinc unes quantes suggerències a fer-te.

La primera és molt senzilla, deixa de donar suport a uns partits que tan sols miren per a ells mateixos i comença a recolzar partits que tinguin una mirada oberta i de futur.

La segona és una mica més complexa, hauries de forçar que tots els que hi viviu pugueu decidir si voleu ser una monarquia o una república. Si voleu seguir sent una monarquia, la resta ho haurà d'acceptar.

La tercera, evidentment, passa per "obligar" els teus representants polítics, que, no oblidis, tu esculls, a redactar una nova Constitució que et dirigeixi al futur. Dins del marc d'aquesta nova Carta, em permeto una suggerència que t'obriria a una part de la població que ara mateix tens descontenta: una Espanya republicana, federal i moderna.

I en últim lloc, hauries de defensar el patrimoni cultural de tots els teus habitants sense atacar i menysprear els trets que et fan ser més rica com per exemple les llengües.

Tancaria aquesta carta amb una reflexió.

Si no ets capaç, o simplement no tens la voluntat, de fer aquest seguit de canvis per modernitzar-te, hauries de permetre que aquells que no vulguin seguir formant part de tu (que no oblidis que ets un Estat artificial creat, en un primer moment, a partir d'un matrimoni i, en un segon moment, com a resultat d'una guerra) tinguin la llibertat de poder-ho decidir per tal que tinguin l'opció de construir el tipus d'estat que vulguin.

Les Festes de Nadal són un bon moment per reflexionar-hi.

Atentament.

Oriol Villà