Angola (7)

5 del matí.

Toca llevar-se i anar cap a l'aeroport.

M'espera Luanda per començar la feina de veritat. 

Fins ara tocava observar i preguntar. M'havia de situar…

Encara no ho estic, però començo a tenir opinió sobre les jugadores i em vaig fent una idea de tot plegat.

Arribem a l'aeroport i no hi ha ningú per fer el check in. L'aeroport està literalment desert: ni passatgers ni empleats

Tan sols una noia asseguda en una taula a l'entrada de l'aeroport que ens diu que arribaran en una estona. Encara hi ha coses que em sorprenen. 

Al cap de mitja hora de ser allà, arriba una hostessa.

Facturem i esperem. 

Aprofitem per emorzar (hi ha una barra de bar a tocar de la porta d'embarcament). Aeroport molt familiar. Entrepà calent amb pa de motlle de tonyina i formatge.

Deliciós. 

Gairebé no tenim temps d'acabar i toca embarcar.

Caminem pel mig de l'aeroport cap a l'avió. 

L'únic avió en tota la pista.

Pugem.

20 passatgers mal comptats.

Enlairar-se l'avió i quedar-me adormit ha estat automàtic.

"As usual", com diuen els anglesos.

Poc menys d'una hora i aterrem a Luanda. 

Directes a la seu de la FAB.

He de conèixer el primer membre de l'staff: en Bruno, el preparador físic. 

Bona sintonia des del primer moment. Establim les primeres bases del treball.

Estem d'acord.

Genial!

Poca estona. Simplement, una primera impressió. Necessitem veure el gimnàs i el pavelló on treballarem per afinar la feina.

El Filipe em porta a l'hotel.

Seguint el costum, dino força bé.

Ara toca descansar una mica. M'he llevat a les 5h.

Tarda de feina.

He de preparar conceptes a treballar i preparar la reunió amb l'staff. 

Demà ens reunim a les 10. 

Per fi coneixeré aquells amb qui compartiré hores i hores durant els propers 40 dies.

Serà com un matrimoni: moments de sintonia, barrejats amb moments d'un punt de tensió i desacord. Esperem que siguin molts més dels primers que dels segons i que tot rutlli el millor possible.

Tenim un repte molt xulo per davant.

Abans de sopar, surt la convocatòria oficial de la FAB. Les jugadores ja saben qui és a la llista i qui no hi és.

Sorpresa i satisfacció per a algunes?

Enuig i decepció per a algunes altres?

Un pas més.

Anar cremant etapes.

Ara toca videoconferència amb el món "normal" de la família. 

Em troben a faltar? 

Jo tinc moments en què les trobo molt a faltar. 

Com diuen alguns: "va amb el sou".

O dit d'una altra manera: "si no vols pols, no vagis a l'era".

Però no és fàcil...

Sopar i a llegir una mica.

Demà més…