Angola (1)

Setmana Santa.

Entrenament al Palau.

Entra a pista en Pep Clarós acompanyat d'una noia alta amb pinta d'exjugadora. Me la presenta. Havia jugat a Espanya uns quants anys enrere i ve com a cap d'expedició d'un grup de nens angolenys que venen a jugar el torneig de la UEM.

De cop, sense més, el Pep em pregunta si veuria amb bons ulls anar aquest estiu a Angola a dirigir la selecció femenina absoluta que "potser" ha de disputar el Campionat d'Àfrica.

No m'ho penso gaire.

Sona a repte.

Li dic que sí.

Em diu que no em faci il·lusions, que no és probable perquè en la ronda prèvia classificatòria van ser eliminades. Hi ha alguna opció que els puguin repescar, però tot molt incert.

Aquí va quedar la conversa.

Passen els mesos sense notícies i programo el meu estiu de tecnificacions.

De cop, dimarts passat em truca el Pep i em diu: ", acaben de repescar Angola per al Campionat i demà et trucaran". 

Dit i fet.

Dimecres em truca el vicepresident de la Federació angolenya i em diu que, si m'interessa, el dia 25 marxo cap allà.

Estrés. 

Queden 10 dies. 

Coses pràctiques: passaport i vacunes.

Però i les jugadores?

No conec el bàsquet angoleny…

Videos, llistats…

Tot correcuita…

El Pep somriu. "Tranquil, Oriol, això és Àfrica. Sobretot, molta paciència".

Cap més notícia.

Passen els dies.

Passaport renovat. Una cosa menys.

No aconsegueixo, però, cap centre perquè em vacunin. 

Per fi en trobo un. 

Avui, quatre vacunes de cop, i un munt de normes i consells. 

Surto de la meva zona de confort…

Però, quan viatjo? 

No tinc el bitllet encara...

23h. Vaig a dormir i veig un whatsapp: "Amanhã espero ter tudo para iniciares viagem 23 pela manhã".

En poc més de 24 hores marxo!!!

Alucinant. Dos dies abans del previst.

No tinc bitllet, però marxo ja!

A fer la maleta. 

Això promet.

Serà una aventura. 

Apassionant.

30 dies a Angola i cap a Rwanda a jugar el Campionat. I love this game…


Comentaris

  1. Anònim21 de juny del 2023, a les 21:18

    Mucha suerte y a disfrutar de la experiencia. Mucho Bàsquet

    ResponElimina
  2. Georgina21 de juny del 2023, a les 22:37

    Molta sort Oriol!! Gaudeix molt d’aquesta experiència! 👏👏

    ResponElimina
  3. Anònim21 de juny del 2023, a les 22:42

    Maria Lluïsa
    Boa viagem e muita paciência.
    Ate logo.

    ResponElimina
  4. Anònim21 de juny del 2023, a les 23:11

    Molta sort, gaudeix del bàsquet i de les vivències! ja t'anirem seguint per aquí

    ResponElimina
  5. Anònim21 de juny del 2023, a les 23:12

    (Albert Guisasola)

    ResponElimina
  6. PepRos22 de juny del 2023, a les 0:14

    L’únic Consell que et puc donar és el que ja t’han dit, Paciencia. Tot acaba passant, però a una velocitat diferent. Si ets capaç de baixar el ritme, Africa és meravellosa! Disfruta l’experiència!

    ResponElimina
  7. Anònim22 de juny del 2023, a les 2:55

    Enhorabona, segur apredran molt amb tu, serà un avanç pel basquet africà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà20 de juliol del 2023, a les 19:55

      No havia vist el missatge... Espero que realment vegin quelcom diferent del que havien fer fins ara

      Elimina
  8. Anònim22 de juny del 2023, a les 11:08

    Que vagi molt bé , serà una gran experiència , segur!! Ànims i a disfrutar-ho.

    ResponElimina
  9. Anònim23 de juny del 2023, a les 0:54

    Felicitats, gran oportunitat per disfrutar d'una gran experiència.

    ResponElimina
  10. Anònim25 de juny del 2023, a les 3:07

    tu mareixas disfruta i molta pasiensia recorts am salut i alegria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà29 de juny del 2023, a les 22:39

      Moltes gràcies...ara em toca demostrar que podem fer créixer l'equip i obtenir resultats

      Elimina
  11. Anònim2 de juliol del 2023, a les 7:40

    Tot anirà bé i segur q ho gaudiràs. Serà una bona experiència diferent a les viscudes fins ara q han sigut moltes. Sort!!💪

    ResponElimina
  12. Lluis Antoja2 de juliol del 2023, a les 7:41

    El d'abans era jo. Sort!!💪

    ResponElimina
  13. Xema Nieto13 de juliol del 2023, a les 1:32

    Que gran que ets...no tens límits?..aportaràs i recolliràs una experiència, inigualable .... força mister...però no et fara falta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà20 de juliol del 2023, a les 20:01

      Gràcies Txema. Els límits de les persones són els que ells nateixos es posen. I segurament el límit més gran que tenim és la manca d'il.lusió. Ara bé, sí que discrepo en una cosa, un punt de firça i d'empenta sempre van bé. Una abraçads

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre de
Més informació

Carta oberta a les meves jugadores

Sofà de casa. Després de dinar.  Estona de relax. Quatre dies intensos.  Venia d’una setmana difícil en què se m'havien acumulat diversitat de situacions complicades. No sabia com respondria. Volia ser-hi. No em podia permetre deixar-vos tirades davant d’un repte pel que hem lluitat al llarg de més de dos mesos. Tres partits que s'havien de guanyar, si voliem jugar amb els millors de Catalunya a la segona fase.  Heu estat a l'alçada del que ens requeria el moment.  Hem guanyat els tres partits. Totes heu sumat.  No era fàcil. Les cares i els gestos que heu transmès durant els partits no es poden descriure.  Felicitat, orgull de pertinença, satisfacció… Les que heu mantingut el compromìs amb el club, amb l'equip i amb les companyes heu fet un pas endavant. Heu d’estar orgulloses. Aquest són els moments, en el sí d’un equip, que no es poden explicar.  Només es viuen. Un equip és quelcom més que la suma de jugadores. Una s’enfada perquè juga poc; una altra, perquè no li su
Més informació

Aturada i...compromís

Aturada. M’agrada la paraula. M’agrada el concepte. Però no m’agrada quan és obligada. I aquesta vegada m’han obligat a fer-la. El metge ha estat dràstic: "una setmana de desconnexió". La feina que faig (potser millor dit, les feines) demana un detall, un concepte, que no sempre pots controlar: la dependència. Treballar amb adolescents comporta, també, treballar, indirectament, amb les seves famílies i, per tant, amb la relació que s'estableix entre l'adolescent i la seva família. I tu, com a entrenador (i professor), reps i vius allò que porten dins. Algú dirà que l'adolescent i la família també reben el que transmet l'entrenador (i/o professor)... I és cert, però hi ha un petit matís: l'entrenador ho multiplica per 20 i el professor per 100... Fa més de 40 anys que m’hi dedico i gairebé sempre he pogut controlar aquesta dependència.  De fet, és tan sols la segona vegada (la primera va ser la temporada 94-95) en què el fet de no controlar la dependència m
Més informació