Angola (2)

15.30h.

La Míriam, amb bon criteri, em diu que ja hauriem d'anar cap a l'aeroport. Podem trobar problemes a la carretera (sortida de cap de setmana, revetlla…).

A les 17h ja som a la cua del check in amb tres hores d'antelació.

Tot perfecte. 

La cua no es mou. Sembla que n'hi ha que es van colant. Una hostessa ens ho explica. Primer facturen els que es queden a Casablanca i després els que tenen connexions amb altres destinacions. Ens aniran cridant. Cap problema. Tenim molt marge. Miro al meu voltant. Roba de tots colors. Multitud de llengües. Molts, entre ells, parlant-se en castellà o català, llengua comú. Interessant la multiculturalitat. Soc l'únic blanc. M'hi hauré d'acostumar. Educació exquisida. Ni un crit, ni un mal to. Sovint tenim massa prejudicis…

Pregunto a l'hostessa, com a curiositat, quantes connexions diferents es faran a Casablanca. M'ensenya un full i en compto unes 15 de diferents. S'han d'ordenar les maletes...

Portem una hora i no ens hem mogut. Començo a tenir dubtes, però vull ser positiu.

Les nenes i la Míriam aguantant estoicament. Ve l'hostessa i em diu que m'acosti al mostrador. El vol sortirà amb dues hores de retard. No puc connectar amb Luanda. Només tenia marge d'una hora. I ara què? Solució?

El següent vol a Luanda, diumenge 22.15…

Em gestionen canvis de bitllets i cap a casa. Farem la revetlla junts. L'única part positiva…

Em perdo el primer partit de la final del Campionat d'Angola en què he de veure moltes de les jugadores que tindré a la selecció.

M'hauria de llevar a Luanda, però em llevo a Argentona. Feina online tot el dia i demà viatjo al matí per estalviar-me problemes de connexió amb el següent vol. Em passaré 8 hores a l'aeroport de Casablanca, però, amb la feinada que tinc, dubto que se'm facin llargues…

No podia ser tot tan fàcil.

Seguim


Comentaris

  1. Jordimo24 de juny del 2023, a les 2:20

    Interessantísima aquesta vivència. Et porto seguint un temps i mai t’havia escrit. Et vaig descobrir perquè la meva filla és de la generació del 2007 i jo també soc un malalt del bàsquet.M’encanten les teves reflexions. Endavant i molts ànims en aqiesta aventura!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà24 de juny del 2023, a les 4:25

      Moltes gràcies pel feedback. Sempre he pensat que és bo compartir allò que pot ser útil a algú. Conec la teva filla?

      Elimina
    2. Anònim24 de juny del 2023, a les 8:54

      No crec. Lavan tallar a la penya l’any 2021 i crec que no t’hi has arribat a enfrontar

      Elimina
    3. Oriol Villà24 de juny del 2023, a les 14:06

      Ok

      Elimina
  2. Eulalia24 de juny del 2023, a les 3:01

    Anècdotes i mes anècdotes ! I tot just comença l’aventura!! A gaudir-la!!!❤️❤️

    ResponElimina
  3. OlgaGonGo24 de juny del 2023, a les 4:05

    Quina aventura… jo no l’hagués pogut escriure amb la quietud que que transmets…

    Des del meu punt de vista res és casual i tot està connectat per un motiu que no entenem en un inici però del que prenem aprenentatges i experiencia, si som capaços de veure el fil des de la calma i el pensament.

    Per altra banda, si fos un llibre, aquest capítol ens posa ja d’inici en genere didàctic d’aventures, amb un gir innesperat que ens provoca que volguem llegir-ne més. Tot plegat Apasionant, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà24 de juny del 2023, a les 4:29

      Una de les coses que m'han aconsellat és "Calma". És un escrit des de la calma....la tensió ja arribarà quan estiguem a pista per decidir qui formarà l'equip definitiu i quan ens acostem al campionat...
      Tot plegat apassionant🥰🏀

      Elimina
  4. Víctor24 de juny del 2023, a les 12:01

    Ja es un bon inici d'aventura en el propi aeroport. Es com si la ninfa que gestiona els reptes hagues fet que tornessis a casa unes hores tot demanant una mica de tranquilitat, el regal adquirir s'ho val. Gaudeix no tant sols del moments sino de tota l'experiencia en el seu conjunt. Si l'Africa ja te de per si una magica forma de existir nomes caldra que un mag il.lusionat li otorgui a cops de pilota i estrategia un segell de qualitat i bon fer. Per damunt de tot esgarrapa aquesta fita amb alegría, es tot massa maco per no fer.ho. Bon viatge xaval.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà24 de juny del 2023, a les 14:08

      Quines paraules més maques. Moltes gràcies. Intentarem donar i rebre. Al final, la vida consisteix en això

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre de
Més informació

Carta oberta a les meves jugadores

Sofà de casa. Després de dinar.  Estona de relax. Quatre dies intensos.  Venia d’una setmana difícil en què se m'havien acumulat diversitat de situacions complicades. No sabia com respondria. Volia ser-hi. No em podia permetre deixar-vos tirades davant d’un repte pel que hem lluitat al llarg de més de dos mesos. Tres partits que s'havien de guanyar, si voliem jugar amb els millors de Catalunya a la segona fase.  Heu estat a l'alçada del que ens requeria el moment.  Hem guanyat els tres partits. Totes heu sumat.  No era fàcil. Les cares i els gestos que heu transmès durant els partits no es poden descriure.  Felicitat, orgull de pertinença, satisfacció… Les que heu mantingut el compromìs amb el club, amb l'equip i amb les companyes heu fet un pas endavant. Heu d’estar orgulloses. Aquest són els moments, en el sí d’un equip, que no es poden explicar.  Només es viuen. Un equip és quelcom més que la suma de jugadores. Una s’enfada perquè juga poc; una altra, perquè no li su
Més informació

Aturada i...compromís

Aturada. M’agrada la paraula. M’agrada el concepte. Però no m’agrada quan és obligada. I aquesta vegada m’han obligat a fer-la. El metge ha estat dràstic: "una setmana de desconnexió". La feina que faig (potser millor dit, les feines) demana un detall, un concepte, que no sempre pots controlar: la dependència. Treballar amb adolescents comporta, també, treballar, indirectament, amb les seves famílies i, per tant, amb la relació que s'estableix entre l'adolescent i la seva família. I tu, com a entrenador (i professor), reps i vius allò que porten dins. Algú dirà que l'adolescent i la família també reben el que transmet l'entrenador (i/o professor)... I és cert, però hi ha un petit matís: l'entrenador ho multiplica per 20 i el professor per 100... Fa més de 40 anys que m’hi dedico i gairebé sempre he pogut controlar aquesta dependència.  De fet, és tan sols la segona vegada (la primera va ser la temporada 94-95) en què el fet de no controlar la dependència m
Més informació