Angola (3)

Avui sí. 

Amb 30' de retard, però ja ha començat l'aventura.

Vol plàcid fins a Casablanca i 7 horetes fins embarcar cap a Luanda.

Calma.

7 hores donen per molt. 

Llegir, programar entrenaments, mirar partits per conèixer les jugadores…

Aixeco el cap de la lectura i toca badar (verb preciós), veig noies amb una elegància que els surt de dins. M'ha sorprès veure poques dones tapades. 

Ni un crit, silenci respectuós. 

Educació. 

Potser tenim massa prejudicis…

Ja són gairebé les 21h. Queda poquet per embarcar cap a la destinació final.

La tarda ha estat interessant.

Mai havia estat a Africa. De fet, encara no puc considerar que hi sigui.

He observat molt. Viatjar ajuda a tenir perspectiva.

Pensava que veuria menys blancs. És cert que, pel que veig a la pantalla, Casablanca es un punt de connexió de molt vols tant a Europa com a la resta d'Àfrica. Destinacions que no havia escoltat mai. Ens (em) falta molta cultura i coneixement d'altres continents. He viatjat poc. Vull empapar-me de tot.

22.15. Ens enlairem. 7 hores de vol. L'avió va mig buit. 

4.30h. He dormit bastant, però em fa mal tot… Semblo un 4. En mitja horeta mal comptada, aterrarem a Luanda. 

Vull el llit de l'hotel. Em vindran a buscar?

Espero que sí…

Viatge molt llarg. L'experiència s'ho val.

Aterrats.

Calma. Molta calma.

Vaig entenent perquè és el primer i màxim consell que m'han donat.

Portem més de mitja hora esperant que tornin passaport i ens deixin entrar…

Ja tinc passaport!!

Ara, sorpresa. Un altre avió i cap a Benguela a veure el segon partit de la final. Sense descans. Volia dutxeta i estirar-me al llit…

Non stop.

Comença la "festa"!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís