Angola (6)

Dimecres 28. 

Avui és el tercer partit del play off final i, per tant, passem l'últim dia a Benguela abans de tornar a Luanda. 

Vindrem, un altre cop, a aquest província el proper dimarts per començar el stage de preparació.

Aquest matí toca feina tàctica i de programació.

La zona de piscina és ideal per fer-ho. Música suau, ningú que molesti…

Entorn privilegiat.

Ja tinc bastant clar com vull que jugui la selecció. Ara faltar encaixar les peces.

I aquesta és la segona part de la feina que em toca fer avui: donar la llista definitiva de convocades per començar a treballar divendres a la tarda després de la presentació oficial.

Per ultimar la llista, aquesta tarda tinc l'oportunitat de veure unes quantes de les jugadores que hi seran.

La llista està gairebé feta, però sempre hi pot haver petits canvis…

Mig matí. Faig un break. L'Aina ha acompanyat la Miriam al cole i  ja parlaré amb elles a la nit, però aprofito per xerrar amb la Núria. S'ha quedat a casa a fer companyia l'àvia.

Les noves tecnologies ajuden i li puc veure la cara. Se'm fa estrany parlar amb ella a través d'una pantalla. Però més val això que res. 

Encara no havia pogut parlar amb ella des que vaig marxar.

Sembla que fa molt temps que soc aquí i tot just porto 3 dies…

Carreguem pil.les.

Segueixo treballant. Cal aprofitar el temps. Hi ha molta feina a fer.

Dinar, descans i cap al partit. Partit decisiu.

Ambient festiu. Pavelló a reventar. Segurament soc l'únic blanc. Ja no se'm fa estrany.

Es dona un escenari curiós. 

Un dels equips, Interclube, és l'equip de la Policia. La grada plena de policies d'uniforne que han vingut a animar el seu equip. 

L'altre equip, 1 de Agosto, és l'equip de l'exèrcit. Tots els membres del staff van vestits de militars.

Mitja part: surten nens i nenes a fer acrobàcies. Agilitat impressionant. Es fa entretingut.

El descans dura 25 minuts. Sorprenent.

Em diu la Naci que és una excepció.

Partit molt igualat que, al final, es decanta per Interclube.

Ja tenim guanyador!

Important: cap lesió.

Acaba el partit i tinc una sensació especial: 12 jugadores del partit, 6 per equip, estan a la meva convocatòria, que sortirà demà, i la meitat gairebé no han jugat.

Em sorgeix un dubte: haurem fet bé la convocatòria? Ens emportem les que realment hi han de ser? 

Li ho comento a la Naci quan anem cap a l'hotel. Em tranquilitza. Ella les coneix més que jo i tampoc ha entès perquè han jugat tan poc.

Sopem i videoconferència amb les "meves tres nenes". Ens posem al dia.

Elles segueixrn el seu ritme habitual. Soc jo qui viu en un món paral.lel. Va bé tocar de peus a terra…

Bona manera d'anar a dormir.

Demà toca matinar. A les 5h sonarà el despertador. 

Hem de ser abans de les 7h a l'aeroport. I cap a Luanda.

Comença la feina intensa.

Il.lusió, barrejada amb dubtes i curiositat.

A això he vingut…