Angola (8)

6 del matí.

Em desperto i començo a fer feina.

Toca preparar els entrenaments de demà i el guió de la reunió amb l'staff.

Baixo a esmorzar. Buffet lliure.

Vaig provant diferents menjars i molta fruita. Alguna no l'havia provat mai.

És el paradís de la fruita.

A Luanda no es veu tant, però a Benguela, que té un punt més rural, et topes amb parades de fruita pel carrer i amb dones que la porten amunt i avall sobre el cap. Sí, com a les pel·lícules…

A les 10h, he conegut al meu staff.

He conegut el que serà el meu "matrimoni" durant el proper mes.

Passarem tantes hores junts!

Reunió agradable, però intensa. Tocava explicar què vull d'ells, què necessita l'equip de cadascú i quina serà la filosofia de treball i de joc…

Els faig preguntes sobre les jugadores. Al cap i a la fi ells són qui les coneixen.

Val a dir que hem tingut bona sintonia.

La que serà l'ajudant principal es l'entrenadora de l'equip que dimecres es va proclamar campió de Lliga. I l'altre ajudant és l'entrenador de l'equip que ha quedat 4t classificat…

Tot un luxe.

2 horetes de reunió i cap a dinar.

Em porta el Felipe, que treballa a la FAB.

S'ha convertit en el meu "xofer particular". 

Em porta de la seu de la FAB a l'hotel, i de l'hotel a la seu de la FAB.

De fet, no em deixen ni creuar el carrer a peu.

"Existem pessoas muiito perigosas". Dec ser molt valuós i important!

En Felipe és un encant, però, com és normal a Angola, la puntualitat no és el seu fort. Calma, molta calma.

Ara bé, no tot és com sembla. 

Quan puja al cotxe es transforma.

Recordes el dr. Jekyll i mr. Hide?

Doncs, igual.

Conduir per Luanda no és apte per persones que pateixen del cor.

No havia imaginat mai una cosa igual. 

No hi ha ni una sola norma. Ni una!!

No hi ha semàfors, no hi ha stops, no hi ha línies… Els passos de vianants són una broma.

Cedir la dreta? Què és això?

O poses el morro del cotxe a cada encreuament o no avances. 

Sí. En Filipe es transforma. Mai havia vist tocar tant el claxon en ma vida. 

"Tocar el claxon i posar el morro del cotxe", em comenta. I funciona!

Imagino que aquesta és l'única regla que deuen ensenyar a l'autoescola.

El més divertit és que, assegut al seu costat, no pateixo gens.

Tranquilitat absoluta…i calma, molta calma.

No sé qui em va donar aquest consell, però de ben segur que no ha viscut ni ha conduit a Luanda.

Tot el que imaginis, multiplica-ho per 100.

Després de fer rallies per la capital, arribem a l'hotel.

T'asseguro que ja m'hi he acostumat. Es com si portés tota la vida anant en cotxe per aquí.

Només demano una cosa: que no em facin conduir a mi…

Simplement, al·lucinant.

Poc temps per descansar perquè a les 14h entrena la selecció U15 femenina i em fa gràcia anar a veure l'entrenament.

Res a comentar. Molt justet.

Ara a sopar i a dormir.

Demà comença la "festa". 

A les 6.30h del matí em recull el Felipe.

L'entrenament és de 7.30 a 9.30…

Sense comentaris.