Angola (18)

Un dia més…i un dia menys.

Un dia més que hem sumat al treball per millorar, i un dia menys que ens queda per començar la Copa Àfrica.

Comença el compte enrere 

Estic força content de l'evolució. 

Bona dinàmica de treball, bona actitud i bona predisposició a aprendre. 

Hem de compensar d'alguna manera que, suposadament, estem molt lluny de les 5 grans seleccions africanes. De fet fa dos anys van quedar vuitenes.

Serà divertit si donem la sorpresa. 

Prou bàsquet!!

Avui em fa gràcia explicar-te una cosa que em sorprèn diariament. I és que cada dia tinc jugadores diferents.

Quan baixo a esmorzar o quan sortim cap a l'entrenament de la tarda, me les he de mirar dues o tres vegades perquè em costa reconèixer-les.

Et preguntaràs per què.

Doncs molt senzill: cada dia canvien el seu pentinat. És increïble. Em sorprèn i m'encurioseix tant.

De cop, una jugadora que tenia el cabell curt es presenta amb un cabell que li arriba a la cintura. Avui porto trenes, ahir el portava afro…com el portaré demà?

Són super presumides. 

Els he de preguntar com ho fan, perquè no deu ser ni ràpid ni senzill.

S'afegeixen cabell postís, de diferents colors o es oassen hores fent-se trenes...

Però el que realment és curiós és que ho fan cada dia.

De fet la coach Elisa (aquí als entrenadors no se'ls anomena pel nom, sinó sempre coach), el dia que veniem cap aquí, es va presentar amb tot el cabell de trenes. Li vaig preguntar quant havia trigat a fer-s'ho…

Es va llevar a les 5 del matí!! 

Més de dues hores de feina.

Costums, tradicions que cal conèixer i valorar.

No som el centre del món…

El que m'agrada d'elles és que, quan toca posar-se "el mono de feina", tot canvia. Es transformen i entrenen amb una intensitat digna d'admirar. Fora són d'una manera i dintre són radicalment diferents.

Com ha de ser.


Comentaris

  1. Anònim10 de juliol del 2023, a les 15:30

    Jajajaja, te veo muy preocupado por un tema que ni tú ni yo podemos competir. Ojo no nos sorprendas con un cambio de Look.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà10 de juliol del 2023, a les 22:49

      No. No ho faré😅. Ja estic acostumat a no tenir-ne. Més pràctic i mès econòmic😉

      Elimina
  2. Anònim10 de juliol del 2023, a les 16:29

    De fet algunes dormen amb un suport al coll pq no es faci malbé el pentinat, a casa en tinc un, però no per mi, l utilitzem per posar els mbs a carregar.

    ResponElimina
  3. compartintidees11 de juliol del 2023, a les 0:53

    Ostres! Doncs deu pesar un munt tot aquest cabell. Té el seu mèrit i un esforç extra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

40 anys després...

40 anys. 40 cursos. Un munt de records i un munt de companys.  Un munt de vivències i aprenentatges.  Un munt d’alegries i de tristeses. Més de 1000 alumnes. Es diu aviat… Recordo perfectament aquell 15 de setembre de 1983 pujant les escales del IE Sant Jordi.  Eren les 8.50h.  La nit abans m’havia trucat la Mercè. Necessitaven un professor d’Educació Física.  Vaig entrar el despatx del Sr. Tufet i 15 minuts després era professor…i fins avui. Pel camí, molts anys al Sant Jordi i al meu Safa, per tancar la meva particular passejada pel món de l’educació al Pino. Sí.  Ja han passat 40 cursos i és el moment de dir adéu. Amb un doble sentiment.  D’una banda, el cor encongit perquè deixo enrere el que ha estat la meva vocació al llarg d’aquests 40 anys: l’educació. Aquell que no s’hi ha dedicat mai no pot imaginar tot el batibull de sentiments que es barregen dins del cap d’un educador. Hi conviuen la passió i l’esgotament, l’esperança i la frustració,...p...
Més informació

Un mes de jubilat...

Ja fa un mes que em vaig jubilar. Prematurament. Encara no em tocava. Però, tristament, ja no em sentia bé treballant en el que ha estat una de les meves passions al llarg de 40 anys. Vaig fer “números” -expressió que tota la vida havia sentit al meu pare- i vaig decidir que, tot i perdre diners, em compensava mentalment. Dit i fet. He de dir, i m’ho recordava fa poc un antic company de classe, que, des de petit, havia tingut la idea que un jubilat era aquella persona gran que seia al banc de la plaça, ”anava a veure obres” i tenia cura dels nets quan els fills no “arribaven”. És una evidència que els temps han anat canviant i, avui en dia, una persona de 65 anys ja no és una persona gran i els estereotips han variat substancialment. I ara, de cop, et trobes amb una nova realitat: has de gestionar el temps. I és que el món laboral literalment te’l “roba”. “Què faràs ara?” “T'avorriràs”.  Després de 4 setmanes completes -i ho deia recentment en un tuit-, no només no m’avorreixo, sin...
Més informació

Carta oberta a Lamine Yamal

Benvolgut Lamine, Evidentment no ens coneixem, tot i que he estat un bon grapat d’anys entrenant molt a prop del teu lloc d'origen, el qual,  orgullosament, fas sempre present. Fa un any i mig no sabia qui eres. De fet, no era capaç ni de retenir el teu nom. Va ser al final de la temporada passada, i durant l'estiu amb la selecció espanyola, que vaig començar a saber que eres un bon jugador. Aquesta temporada t’has disparat i, a mesura que anaven avançant els mesos, has anat creixent de forma exponencial. Mica en mica hem anat sabent de tu, dels teus orígens i de la teva evolució a la Masia, i ens ha captivat tot allò que coneixem. Gens fàcil ser fidel a un barri del que no es parla excessivament bé i, al mateix temps, ser capaç de desenvolupar de manera seriosa una dinàmica d’entrenament que exigeix constància, disciplina i esforç… en definitiva, dedicació i compromís. Cert que tens un talent tècnic, tàctic i físic que t’ha facilitat aquest ràpid ascens, però no és menys cert ...
Més informació