Angola (29)

Hem acabat el penúltim cicle d'entrenaments.

Queden 4 entrenaments i un partit. Tic tac tic tac.

Dubtes?

Sí.

Però, lògics.

Res que no m'esperés.

D'una banda, costa avançar en les lectures de joc i a tenir control del ritme de partit, per tant queda el dubte de saber a quin nivell competirem.

I d'altra banda, dubtes a l'hora d'encertar en els descartes finals.

Res que difereixi del que hem anat "sentint" l'staff tècnic al llarg de la concentració i més quan veiem que ens acostem "perillosament" al moment decisiu. 

Adrenalina a tope.

Avui, tarda lliure, i m'he emportat una sorpresa. Revisant els posts del blog, he vist una resposta a l'últim que he escrit que em deia que hi ha gent que, des d'Angola, m'estava llegint i que no es tractava que canviés el que escric, sinó que era bo que ho sabés.

Jo encara no he acabat de ser conscient d'on arriben les xarxes.

Mai no m'hagués imaginat que el que escric tingués tanta repercussió.

De fet, el meu germà ja em va dir, al començar aquesta col·lecció de posts, que anés en compte amb el que escrivia.

No he rellegit tots els posts que he escrit, però tinc la sensació que tot el que he explicat ha estat una vivència d'enriquiment personal des de la sorpresa, l'admiració i la curiositat, a part de l'experiència pròpiament esportiva, amb la dificultat i també la motivació, d'aconseguir que el grup de jugadores que vam triar ara fa 22 dies es converteixi en un bon equip que acabi desenvolupant el millor joc possible i competint al més alt nivell.

No sé si aquesta resposta a l'últim post era una mena de crida d'atenció o advertiment, però m'he sentit molt honrat de ser llegit des d'àmbits tan diferents. 

Evidentment, he respost des de l'agraïment, com intento fer sempre que algú em dona el seu feedback,.

Sí. Agraït, molt agraït, a qui dedica una part del seu temps a llegir sobre una aventura intimista que, sens dubte, recordaré sempre i que m'agradaria seguir, des del vessant esportiu, per poder completar, a mig plaç, un projecte molt il·lusionant. Hi ha tantes jugadores amb un futur interessant…

És del tot impossible, en tres setmanes, deixar petjada en una feina tan complexa com és l'evolució d'unes jugadores i d'un estil de joc, i portar a terme els canvis necessaris perquè això es reflecteixi a mig plaç.

Ara bé, he de dir quel'actitud i la predisposició al treball que estic veient són espectaculars.

I això facilita el seu creixement.

Ara, evidentment, ens toca centrar-nos en competir a curt plaç a partir del 29 de juliol.

La resta ja es veurà…

Em passa la tarda fent feina i veient la semifinal de l'Afrobasket U16.

Noies molt interessants, per seguir endavant la idea de bàsquet

Reunió, a les 20h, de l'staff tècnic per consensuar els conceptes a insistir en l'últim cicle de treball. 

Tot clar, al menys a nivell teòric.

Després veurem com ho portem a terme a pista…

Les noies ja sopen…ens posaran multa.😔

Estem acabant de sopar quan la coach ajudant em pregunta si tinc un blog. Li dic que sí. I em diu que té un amic que segueix els posts. Em pregunta si escric quan acaba l'entrenament. Li explico que no, que els posts no són de bàsquet, sinó del meu aprenentatge, de les meves vivències, del que "sento" en el meu dia a dia.

Tot pujant a les habitacions li confeso que estic aprenent a valorar les coses des d'una perspectiva molt diferent i que m'emportaré la motxilla ben plena.

Em confesa que ella també està aprenent de mi i de la meva forma d'entrenar, dels conceptes, de la proposta de joc  dels detalls tècnics i del per què d'ells.

Feedback fantastic.

"Bom descanso". "Obrigado".

Una cosa més sobre la qual reflexionar.

Videoconferència amb les meves nenes. És tard, gairebé dormen…

Demà serà un altre dia.

Gràcies per ser-hi.