El Mago Pop...

Ja soc al llit.

Les nenes dormen.

Han anat a dormir amb un barreja de sensacions, totes positives. 

Veure en directe el Mago Pop ja ho té això.

Hi ha gent que ha criticat l’espectacle com a massa ianqui. 

D’altres que si és massa curt. 

I hi ha qui es dedica a buscar l'explicació, a descobrir com ho fa.

Jo m’he assegut al costat de la Núria disposat simplement a gaudir, a sorprendre’m i, en definitiva, a passar una bona estona.

Gairebé no he aplaudit.

No sé si era perquè em queia la baba i m’havia d’eixugar; o potser perquè estava tan al·lucinat que ni se m’acudia fer-ho.

No he badat boca…

No podia. 

No em volia, podia, perdre ni un detall.

Entremig, passaven petits reportatges dels seus orígens.

I ho he connectat amb l'èxit.

Ja al cotxe comentàvem amb la Míriam i les nenes el secret de l’èxit i què hi ha al darrere de tot plegat.

Talent? 

Sort?

Segurament hi intervenen.

Però, per sobre de tot, s'ha de tenir un somni, un objectiu o una idea, i seguir-los.

Obstacles? Molts.

Dedicació? Moltíssima.

Renúncies? Oh, i tant.

Aquell nen de Badia va tenir un somni.

Possiblement pocs se’l van creure.

Però ell mai va desistir.

I tots els que avui érem al Teatre Victòria li ho hem agraït.

Veure l’espectacle enlluerna tant que, sovint, no som prou conscients de les hores de dedicació i esforç que hi ha al darrere, 

Màgic. Mai millor dit.

Sorpresa rere sorpresa.

Trucs de tot tipus.

I tot des de la senzillesa i la naturalitat.

Evidentment, no conec l’Antonio Díaz, però me’l vull imaginar fidel als seus orígens. 

De fet, Badia del Vallès ha sortit unes quantes vegades al llarg de l’hora llarga que ha durat l’espectacle.

Quan, allà, al damunt de l’escenari, al final de tot, ha vist com tot el públic l’aplaudia dempeus, m’he volgut imaginar què passava dins del seu cap, què sentia.

Recordava els seus orígens? 

Les hores de dedicació, esforç i constància? 

O potser, simplement, gaudia de l’èxit?

Vull pensar que pel seu cervell passaven, (i pesaven) molt més els seus inicis i el camí recorregut.

Segueix gaudint, Antonio, i segueix fent-nos gaudir…sense oblidar mai aquells que han estat al seu costat en tot moment.

Per tancar, simplement donar-te les gràcies.

Els ulls de les meves filles comentant allò que han vist valen aquest milió de gràcies que t’enviem des d’aquí.