A voltes amb la "pressió"

L’altre dia, en una resposta a un fil de twitter que vaig escriure, apareixia el concepte “pressió”. 

I em pregunto.

N’hi ha?

I, si n’hi ha, és positiu o negatiu que n’hi hagi?

Què és i què vol dir la pressió?

Qui la posa?

És externa o interna?

Per que hi ha jugadors/alumnes que evolucionen clarament i d'altres que no?

A veure si me'n surto.

Potser la idea que hauríem de tenir al cap és la d'autopressió o, potser millor anomenar-la, autoexigència.

És a dir, quan jo faig qualsevol activitat, m'hauria d'exigir a mi mateix el màxim d'esforç i de concentració per desenvolupar-la de la millor manera possible. 

I això és francament complicat.

Crec que el missatge que escolto més d'alumnes, jugadors i famílies va dirigit a aspectes externs a un mateix. 

Missatges d'autojustificació que acaben portant al fracàs, entenent per fracàs la no satisfacció, la no felicitat, en allò que estàs fent.

Dia a dia veig jugadors/alumnes/famílies que no accepten ser corregits o sancionats en allò que fan de manera incorrecta.

És això la pressió?

La pressió és quan, des de fora m’exigeixen, simplement, que doni el meu 100%?

O la pressió hauria de ser quan jo internament m’exigeixo a mi mateix el meu 100%?

Com eduquem els nostres jugadors/alumnes/fills en l’exigència del desenvolupament de les tasques/activitats a fer?

Els donem missatges encaminats a “ajudar-los” amb atacs a aspectes externs a ells?

O els animem, “exigim” a que es fixin, exclusivament, en allò que depèn d’ells?

Això és pressió?

El cap de setmana vaig tenir dos partits. En el primer ens van passar per sobre (ja en vaig parlar en un tuit) i vaig tenir la sensació que vam baixar els braços perquè no ens havíem preparat per aquesta autoexigència davant d'una situació adversa. Reacciò? Males cares de qui havia jugat poc o li havien sortit malament les coses…

La setmana passada, a l’escola, vam sancionar uns alumnes per unes males actituds en una activitat externa. La sanció va ser rebuda com a injusta per part d'alumnes i de famílies…

Dos exemples il·lustratius.

Jugadores i alumnes es van mirar a sí mateixos per fer autocrítica o van buscar justificacions externes?

Resposta que ha de trobar cadascú.

La pregunta seria: com aconseguir que hi hagi una mirada interna?

Crec que, en general falten dues coses.

La primera, una major exigència (de l'entrenador/mestre i del jugador/alumne) a cada minut de cada entrenament/classe.

Crec que no donem prou importància al dia a dia, al minut a minut, és a dir, a l'aprenentatge, i focalitzem massa en el resultat (partit o examen).

Potser ens equivoquem…

No ho sé. 

Perquè la realitat, la trista realitat del món que hem creat, és que vivim immersos en la competitivitat, la competència, la competició…i hem d’educar tenint en compte això.

Tothom vol guanyar, treure bons resultats i triomfar, però ens costa massa ser conscients de la constància del dia a dia i dels detalls que són importants i que ens preparen per poder superar els entrebancs que ens trobarem pel camí.

Per a mi aquest és el sentit de la “pressió”: vull millorar al màxim per poder gaudir de superar les dificultats. 

I, si no les supero, acabar amb la satisfacció d'haver-ho donat tot.

És a dir, poder-me mirar als ulls i saber si he donat tot el que podia donar.

Si és així, la derrota o el mal resultat són anècdota. 

Llavors caldrà veure si un resultat millor era o no possible…

Benvinguda pressió…interna.

Si la tinc, qualsevol input, correcció, exigència externs, els agafaré amb la idea que són bons per a mi i per al meu creixement

Món utòpic?

Possiblement, però hi crec.