Quin cap de setmana...

Això s’acaba. 

Una temporada més.

El balanç sempre s’ha de fer al final, però avui, abans de saber com acaba tot, vull tirar unes floretes (qui em coneix sap que no soc massa de fer-ho) a les meves jugadores.

El cert és que estan competint, tant les A com les B, de manera excepcional i segueixen amb opcions, encara que gens fàcils, d'arribar al somni de la Final 4.

Després de perdre 3 jugadores importantíssimes, que havien d’estar en ambdues dinàmiques, a la resta els ha tocat donar un pas endavant i assumir un rol al que no estaven acostumades. 

I la veritat és que han estat capaces de donar-lo…i aquí estem.

No sé com acabarà la temporada, però realment la competitivitat que estan tenint és per estar prou satisfet, malgrat, com no podria ser d’altra manera, jo no en tinc prou. 

El nivell d’exigència mai pot baixar. 

És el que comporta voler jugar al màxim nivell de competició, i s’ha de saber assumir.

2 partits a les 09, i 4 partits a les 08 és tot el que queda…si, finalment no assolim l’objectiu de classificar-nos per a la Final 4.

I una etapa més que tancaré…

Com n’és d’apassionant posar-se reptes.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís