Algunes reflexions

Em ve de gust escriure una mica sobre el moment polític i social que estem vivint.

Segur que crearé controvèrsia perquè n’hi haurà molts que em llegeixin que no estaran d’acord amb mi.

Llegeixo contínuament tuits sobre AC. Alguns l'ataquen i altres la defensen. 

Que si són d'extrema dreta, que si són populistes, que si són l’única alternativa válida per a Catalunya…, que si la Sílvia Orriols és l’única líder política de Catalunya, que si només té façana i prou.

Mentre passa això, hi ha un deteriorament constant a Catalunya.

I què fan la resta de partits polítics? Doncs molt senzill: Res (l'últim escàndol en el tema PISA parla per sí mateix)

Mentrestant, AC va creixent.

És bo això?

Sincerament, ni idea.

Per què?

Doncs perquè no sé ni cap on volen anar, ni tampoc cap on volen anar la resta de partits.

Per què creix tant AC?

Home, aquí sí que tinc resposta. És obvi, no?

Amb el que estan fent la resta de partits i amb el deteriorament progressiu de Catalunya, els ho posen en safata de plata.

I ara, quan es veu l’inevitable, tenim l’última crítica contra AC.

És que van sumant seguidors que en el passat eren de forces no independentistes i d'extrema dreta…

Jo no sé si eren o no independentistes, o d'extrema dreta o d’extrema esquerra, els que s'afegeixen a AC, però tinc una sensació, sense tenir dades reals: s’hi està afegint gent de tots colors, decebuts per la deriva que hi ha en tots els aspectes que ens envolten: migració, transports, infraestructures, sanitat, turisme, educació… 

Però, si fem memòria, abans del 2017 també van sorgir independentistes de sota les pedres. I en aquell moment ningú preguntava res. Només es mirava al futur.

Ara tot ha canviat.

Per què?

No ho sé.

Com es soluciona això?

Sota el meu punt de vista, de dues maneres.

Primera: La resta de partits comencen, d’una vegada per totes, a dedicar-se a solucionar allò que no funciona. I no els veig per la labor.

Segona: Votar AC i donar-los l’oportunitat de desenvolupar allò que volen fer.

La primera, com ja he dit, la veig inviable perquè hi ha massa egos i poca consciència de què vol dir governar per a una Catalunya pròspera, i la segona és perillosa perquè no sabem on pot anar a parar.

Però també era perillós organitzar el 1O i els catalans ho van fer prou bé.

I no vull deixar de parlar d’un partit que em té sorprès i encuriosit: Alhora.

Els llegeixo, els escolto i em semblen molt interessants i potents, però ningú en parla i no sé per què.

Per acabar, dir que jo només tinc tres coses clares. La primera, que anem cada dia pitjor com a societat des de tots els punts de vista; la segona, que no tinc ni idea de qui votaré en els propers comicis; i la tercera, que crec que primer s'ha de fer una Catalunya independent i després ocupar-se de com la volem.

Em tocarà seguir llegint, escoltant, observant i reflexionant.