Ferran i l'evolució dels jugadors

Ferran ha deixat el Barça. 

Després d’una temporada complicada i d’un estiu convuls, ha decidit forçar la seva sortida 

No sé si Flick volia la seva marxa, però crec, sincerament, que no.

Però aquestes línies no pretenen parlar d’això.

Ferran és un jugador discutit i crec que ell no ha fet res per evitar-ho.

Dit això, em sorprèn les anàlisis que es fan de Ferran i de molts altres jugadors.

Es fan valoracions externes dels jugadors sense tenir present, d’entrada, dos aspectes que crec que són cabdals. 

D’una banda, crec que no es té en compte el procés evolutiu de cada jugador i què se li demana des de la direcció esportiva i, d’altra banda, el context on juga cada jugador.

M’explico.

Un entrenador sap (o hauria de saber) què necessita i vol de cada jugador. I això, sovint, no es veu des de fora, perquè falta informació. 

Em puc equivocar, però crec que Flick valorava molt la feina de Ferran, tot i que, de ben segur, es posava dels nervis quan fallava ocasions manifestes de gol.

I és que, sovint, hi ha molts aspectes del joc que un entrenador valora molt i que externament es veuen molt menys.

És per això que em posen molt nerviós les opinions tan taxatives sobre les característiques i possibilitats de jugadors als quals no s’ha vist ni entrenar ni jugar.

Cada jugador té un procés evolutiu diferent. Lamine ha evolucionat molt ràpid, com Cubarsí o, al seu moment, Ricky Rubio. Però d’altres, com per exemple Èric Garcia, tenen un procés no tan lineal ni ràpid en la seva evolució.

Hi ha molts aspectes que marquen aquesta evolució o no evolució i s’ha de tenir en compte que cada jugador és un món.

És molt cert que s’han d’omplir programes i tertúlies amb opinadors, però, malauradament, de vegades, es fa molt mal a l’esportista.

Em quedo amb la resposta d’Aito Garcia Reneses quan, havent deixat el Barça temporalment, li van preguntar sobre com veia el Barça de Manel Comas. La seva resposta fa reflexionar: “No tinc prou elements de judici per opinar. Si no veig els entrenaments diàriament, no sé com estan els jugadors ni l’equip”.

Quantes vegades opinem, sense tenir prou informació, sobre rendiment i joc…

I si, parlant del moment concret del jugador o de l’equip, passa això, què no passarà quan parlem de l’evolució d’un jugador al llarg dels anys.

Hi ha tants aspectes que marquen com un jugador evoluciona que hauríem de ser molt curosos quan parlem de si aquell és bo o aquell altre no ho és tant.

Podríem escriuríe línies i línies sobre jugadors que semblava que es menjarien el món i no han arribat de cap manera on se’ls presuposava. Com també en podríem escriuríe moltes sobre aquells que semblava que no, però, al final, han anat avançant com formiguetes fins a llaurar-se una carrera encomiable.

Quan Michael Jordan es va retirar, “cada dia” es parlava del seu hereu. Pobres jugadors als quals es posava aquesta etiqueta…

Deixem que cada jugador faci el seu procés i, una vegada hagi acabat la seva carrera esportiva, ja en farem la valoració pertinent.

I, segurament, en aquell moment, també ens faltarà una part d’informació que potser, i només potser, ha estat important en el seu camí.

Dit això, m’agradaria que Ferran fes callar unes quantes boques en aquesta nova etapa que comença, malgrat no m’ha agradat gens ni mica la manera com ha marxat. 

Tan sols parlo, evidentment, del seu vessant esportiu.