Al voltant dels pivots
No sé com començar aquestes línies perquè em sento molt allunyat del que està passant avui dia en el nostre bàsquet.
Sempre estaré a favor de l’evolució i dels canvis, però crec que ja fa bastants anys que hem decidit carregar-nos la figura del pivot de tota la vida.
I això em preocupa molt.
Des dels equips de formació, s’intenta copiar el que fan els professionals i és ben cert que la majoria dels equips no tenen un pivot dominant dintre de la zona. Els jugadors alts cada cop són més atlètics i tenen més capacitat de botar, jugar 1x1 de cara i tirar de 3.
I això és una gran evolució.
La pregunta que em faig és: I què fem amb aquell jugador que no té les qualitats per jugar d’aquesta manera?
El llencem? L’apartem del bàsquet?
Des que soc entrenador he tingut obsessió per ajudar aquests tipus de jugadors per aconseguir que se sentin partícips del joc i del seu equip.
I què em trobo?
Doncs que no se’ls respecta.
El meu equip juga (o intenta jugar) amb un equilibri en el que aquella nena gran que fa dos anys o no jugava o no tocava la pilota quan jugava pugui tenir un protagonisme en el joc.
Setmana rere setmana els fan reiterades faltes que no es sancionen i en canvi a elles se les castiga amb totes les faltes que fan.
No entenc aquest criteri.
Ensenyar a rebre la pilota d'esquena a cistella i a poder resoldre la situació de tir necessita una inversió grandiosa de temps i la jugadora veu que aquest treball no es valora perquè aquell avantatge que ha aconseguit no se li respecta.
Per què?
Vull pensar que no és premeditat, sinó que obeeix a un sentiment de pensar que ja té prou avantatge físic i no cal xiular les reiterades faltes que reben.
I veig ulls de desesperació en les jugadores quan noten que no es respecta el seu treball.
La pregunta que em faig en veure això és: com convenceré les meves jugadores que val la pena aquest esforç, aquesta “baralla” per rebre dintre la zona per poder ser important per a l’equip.
El cas més flagrant el trobo en una jugadora que fa dues temporades no jugava pràcticament res al seu equip i quan jugava no tocava la pilota, i ara, després del treball fet els últims 15 mesos, està agafant un punt de confiança important. Dels tres partits que ha jugat, ha sortit expulsada per faltes en dos d’ells i a l'altre li n'han xiulat 4 (res a dir), però, tenint en compte que rep al voltant de 15 pilotes per partit dintre de la zona, tan sols ha tirat 4 tirs lliures en total, tenint en compte que la defensen amb 2 i 3 jugadores.
Per què no li piten les faltes?
Crec que inconscientment pensen que és prou forta com per aguantar-ho.
No m’agrada el que estic veient.
Crec que s’ha de respectar el treball que fa el jugador al llarg de la setmana per ser cada dia millor.
Una part important està amb les directrius que marca l’estament arbitral perquè en csp lloc del reglament es diu que el mateix tipus de contacte es sancioni de manera diferent a la zona que a fora. Si en un 1x1 exterior una jugadora ofensiva que penetra és sostinguda amb els 2 avantbraços o és agafada es sanciona amb falta. En canvi quan és una jugadora interior qui és defensada així no es sanciona. Qui vol jugar a dintre i d’esquenes o de fora cap a dintre a partir de la cantonada curta/prop de cistella si el contacte que es permet és molt més dur i a més tens molts menys espais per atacar. És evident que el bàsquet evoluciona i el bloqueig directe genera una gran avantatge ofensiva i que obliga a la defensa a prendre decisions però també és important donar una pilota interior per tancar la defensa i generar a partir d’aquí. Per mi, en gran part entre el gran avantatge que genera el bloqueig directe i les directrius marcades per l’estament arbitral està afavorint que jugar a prop de cistella estigui sent molt complicat. I no només amb interiors, cada cop també hi ha menys exteriors que juguin en aquests espais per generar. I potser hi ha una altra variable, les mancances motrius de les noves generacions dificulten també el joc en aquest espai, ja que el joc de peus, a nivell coordinatiu i a nivell de velocitat d’execució es veu mermat per aquestes mancances. Opinió molt i molt personal, i no pretenc responsabilitzar els àrbitres però sí que crec que l’estament arbitral necessita una reflexió
ResponEliminaGràcies pel feedback. La pregunta segueix en peu: què fem amb el jugador que juga dins la zona i que jugant lluny de cistella té mancances per gaudir del joc?
Elimina