Demà tornem a competir...

Demà és un dia especial...

Fa pràcticament un any que el nostre "estimat amic" COVID ens obligava a aturar la competició.

Per fí, demà uns pocs privilegiats podrem tornar a gaudir de la competició.

Se'm fa estrany. Fins i tot estic nerviós. No me'n sé avenir que tornaré a dirigir un partit...

Sento una immensa alegria per les meves jugadores que han estat treballant en un projecte il.lusionant. 

Han estat mesos complicats, amb aturades, amb frustracions... 

No podem oblidar que són adolescents que han apostat fort per fer un esport competitiu renunciant al seu temps lliure, als amics, a la vida que tenen moltes persones de la seva edat.

He de dir que n'estic orgullós i em motiva especialment ajudar-les a créixer i a assolir els seus reptes i objectius...

Dit això, no vull passar per alt la, sota el meu punt de vista, incoherent decisió de no permetre que els més petits puguin jugar mentre es permet que els majors de 16 anys sí que ho puguin fer.

Sincerament no entenc el criteri seguit per prendre aquesta mesura...

Per tant, des d'aquí, envio ànims a tots aquells nens i nenes que encara no poden sortir a la pista a jugar i gaudir d'aquell esport que estimen…