Cinquena jornada



Picar pedra…

Portem dos anys fent-ho.

Jugadores que es ratllen, gent que no ho entén… 

Però insistim.

Per què? 

Perquè creiem en el treball. Creiem en la progressió i en la millora. 

En definitiva, creiem que es pot fer i que val la pena intentar-ho.

Fa dos anys aquestes noies no acabaven de competir. 

No vull saber el motiu. 

No em pertoca.

Tan sols vaig decidir observar-les i saber com les podia ajudar.

I vam començar a treballar.

Ha estat dur. 

Hi ha hagut plors i molt i molt treball.

En queden 5 d'aquell infantil que vaig agafar i ho han aconseguit.

Han cregut en elles.

Algunes no van creure en el projecte i van marxar i d'altres hi van creure i van seguir.

I altres s'hi van incorporar.

Tot plegat, un grup.

Gens fàcil canviar dinàmiques..

És interessant veure on érem i on som ara.

Interessant constatar com, amb treball, esforç i constància, arriben els resultats…

Ho vam fer!!

Sí. Ahir ens vam classificar per a les semifinals d'un campionat d'Espanya.

Tres equips de clubs ACB i nosaltres.

A gaudir. 

A competir. 

I a guanyar?

Veurem.

Pencarem i lluitarem. Això segur.

Serà suficient?

Avui ho sabrem.

A seguir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís