Emocions i agraïment

Ahir vam fer l'últim entrenament de la temporada.

Tocava fer comiat a pista.

He entrenat dues temporades aquest grup.

Han estat les dues temporades més estranyes de la meva trajectòria com entrenador. Maleït Covid!

Vam fer una mica d'avaluació de la temporada. Una temporada en què les he vist fer-se grans; en què les he vist patir, però també gaudir; en què han après a no donar-se per vençudes davant de les dificultats; en definitiva, que han après que  si treballes fort, si creus en allò que vols i dia a dia lluites per aconseguir-ho, els somnis poden fer-se realitat.

Quan van arribar a l'entrenament me les mirava i intentava recordar les nenes que vaig començar a entrenar el juny de 2019 i no les vaig reconèixer.

Me les havien canviat…

Vaig sentir emoció. 

Fer d'entrenador, com fer de professor, és una tasca difícil i, moltes vegades, dura. 

Has de prendre decisions que no sempre són ni fàcils ni populars, ni tampoc sempre s'entenen des de fora. Però quan t'apartes una mica, quan prens una mica de distància, t'adones que és una feina meravellosa.

I això és el que sentia mirant les meves jugadores.

Quan vam acabar de fer balanç de la temporada ens van sorprendre amb un regal. 

Res estrany. 

Molts equips fan regals als seus entrenadors. 

Era un sobre per a cada membre de l'staff tècnic. Ens van explicar que eren sobres personalitzats i que ens posaven dues condicions: no podíem intercanviar-los perquè eren personals i els havíem d'obrir a casa.

Dit i fet.

I ens vam acomiadar. 

Emocions a flor de pell. Es trencava el grup. Sí. Es trancava perquè ja que és cert que, llevat de sorpreses, les 8 jugadores seguiran juntes la propera temporada, han compartit experiències amb 4 jugadores més petites que no seguiran amb elles i iniciaran una nova temporada amb uns entrenadors diferents.

La meva filla gran, l'Aina, és insistent i, quan vaig arribar a casa, ja volia obrir el sobre.

Havent sopat, i després d'insistir molt, l'hi vaig deixar obrir. 8 cartes. Una per jugadora. Mai m'havien fet un regal com aquest. Cada membre del staff tenia el seu sobre, per tant cadascú de nosaltres tenia les seves 8 cartes?

Emoció. 

L'Aina, amb col·laboració de la Míriam, em van llegir les cartes.

Es va fer un silenci, només trencat per les paraules de les "players".

Més emoció. 

Les seves paraules reflectien allò que per a elles havien estat les dues temporades.

Després d'escoltar el que em transmetien  només quedava una paraula: GRÀCIES.

De vegades, massa sovint diria, ens oblidem de ser agraïts. Anem massa de pressa.

I no vull que em passi a mi aquest cop.

He d'agrair profundament als familiars de les jugadores la seva paciència; a les jugadores la seva predisposició i esforç; als meus ajudants el recolzament que m'ha donat en tot moment; i, com no pot ser d'altra manera, al BÀSQUET, per deixar-me viure aquestes experiències.