Quarta jornada

 

Ahir va ser un dia especial i important.

Tocava curar ferides.

La victòria agònica contra València ens havia deixat tocats.

No havia estat fàcil d'assimilar. Un campionat d'Espanya és dur i hi ha moments en que s'han de prendre decisions que no agraden a tothom.

Per tant, ahir tocava tornar a posar-ho tot al seu lloc.

El matí va servir per fer teràpia. Tothom havia de saber on som i què volem. Tothom havia d'entendre que un equip creix si tothom rema cap al mateix objectiu.

I tothom havia de tenir clar què pot i què ha d'aportar al grup

I mai és fàcil. 

És natural i humà que hi hagi un punt d'egoisme i de incomprensió i s'havia de parlar.

La sensació, després de parlar amb cadascuna de les jugadores, va ser positiva.

I ja tocava passejar i fer reunió conjunta.

Un parc és sempre millor que una sala.

Les jugadores, crec, estaven contentes.

Matí ple, intens i profitós...

Dinar, migdiada i començar a preparar el partit.

A les 20h començava el primer partit a vida o mort. 

Guanyar significava seguir i perdre ens feia dir adéu al Campionat.

Vam fer un partit molt complet. Cert que el rival no era potent, però vam tenir bones sensacions i va haver un detall que no és menor: ens ho vam passar bé.

Algunes jugadores tenien un somriure jugant: gaudien i es notava. L'equip, mica en mica, es va deixar anar.

Hi havia eufòria. 

Lògic. 

Però l'eufòria ha de ser continguda. 

No en tenim prou. 

Volem més.

Avui serà una altra història. El Ponce, campió de Castella i Lleó, no ens ho posarà gens fàcil.

Guanyar ens porta a la lluita per les medalles. Perdre ens deixar en la lluita del 5è al 8è.

Per tant, toca que el grup sigui conscient que hem vingut a guanyar, no tan sols a passar-ho bé.

A seguir.