Va per tu Jota...

Avui és el teu aniversari.

Avui, per segon any consecutiu, no et podré trucar per felicitar-te.

Se'm segueix fent estrany.

Fa dues setmanes vaig jugar la final del  Campionat de Catalunya.

Te la volia dedicar.

No vaig poder…

I és que em feia il·lusió fer-ho per, d'alguna, manera recordar els nostres inicis els anys 80.

Tants moments, tantes experiències compartides per fer que el bàsquet fos quelcom important en la nostra vida.

Tant tu com jo sabem que el bàsquet només ha estat una part de la nostra amistat, per això avui em ve de gust escriure't. 

Em ve de gust felicitar-te. I em ve de gust recordar-te.

Tanco els ulls i et veig acompanyant-me a tants i tants llocs; compartint tants i tants moments; revivint la complicitat en tants i tants detalls…

En definitiva, formant tu part de la meva vida i jo de la teva.

Aquesta setmana et recordàvem amb l'Oriol. Recordàvem aquelles trobades al terrat de Mestres Villà 17. Recordàvem sopars, viatges, xerrades, moments…

No és fàcil. Gens.

El proper dijous marxo a Lleida.

Campionat d'Espanya.

Tu en vas jugar uns quants.

Ara els hauré de jugar per tu i per mi.

Em comprometo a treballar per dedicar-te una medalla el dia del teu Sant.

A veure si aquesta vegada no fallo.

Una abraçada i moltes felicitats.

Avui en faries 55...