Al voltant de la Laura Gil...

Avui he llegit una carta de la Laura Gil que m'ha fet pensar.

Per aquells que no n'estiguin al cas, dir que la Laura Gil és jugadora de la selecció espanyola de bàsquet que, després de perdre els quarts de final contra França, ha escrit una "carta" en què demanava disculpes pels errors que havia fet en el partit d'ahir.

He vist tot els partits d'Espanya en aquests Jocs i he de dir que l'honora el que diu, però no hi estic d'acord.

No conec la Laura personalment, però l'he vist jugar prou com per tenir clar que és una jugadora que fitxaria on anés.

Sí, és cert que va fallar una cistella al final del partit que potser va ser trascendental. 

I quin jugador important no ho ha fet alguna vegada?

Tot i que fos així, també és cert que gràcies al seu treball ha estat capaç de mantenir l'equip i classificar-lo per a quarts de final.

Jugadores com ella són les que donen sentit al nostre esport. 

El bàsquet no només és un esport de les estrelles que estan en  boca de tothom. El bàsquet és d'aquells jugadors que amb el seu treball diari i la seva evolució fan possible que els equips competeixen i puguin aconseguir títols. I, sense cap mena de dubte, la Laura és de les que ho fan possible.

És per això que pot marxar d'aquests Jocs amb el cap ben alt i amb la tranquilitat d'haver-ho donat tot.

Algun jugador dels anomenats "importants"  escriuria aquestes línies demanant disculpes per, segons el seu parer, no haver estat a l'alçada?

Em temo que no. 

S'ha de tenir la humilitat suficient per fer-ho i crec que no és una característica massa comú.

Tan sols donar-li les gràcies per haver-nos fet gaudir del seu joc i que per molts anys ho segueixi fent.