Esport i emocions

Els Jocs Olímpics tenen quelcom especial.

Tenen el privilegi de deixar-te veure esports que no veus habitualment,  conèixer esportistes que no coneixes i fer-te càrrecs de situacions especials de la vida de molts d'ells.

Però també ens dona lliçons sobre com n'és de difícil arribar-hi i com d'injustos som molt sovint amb els comentaris que fem.

Com exemple il.lustratiu el següent: mirava la final dels 10.000 metres femenins al costat de la meva filla i va fer un comentari molt habitual en aquells que tan sols veuen l'esport de des del sofà de casa. "Papa, aquestes són molt dolentes, no?". Era el moment en el que 9 atletes trenquen la cursa i deixen enrere la resta.

Que n'és de fàcil fer aquest comentari i que n'és de difícil entendre la quantitat d'hores, d'esforç, de sacrifici i de dedicació (la majoria de vegades sense massa compensació econòmica) que han dedicat a preparar-se per a aquest moment.

Estem acostumats a veure futbol o bàsquet amb les competicions setmanals, amb títols seguits i coneguts per tothom i amb molts diners al darrere. Els Kevin Durant o Rudy Fernàndez, per posar dos exemples, són jugadors mediàtics, amb contractes estratosfèrics si els comparem amb el comú dels mortals.

Repto a qui vulgui que em digui el nom dels medallistes d'halterofilia, dels 100 metres papallona o dels 3000 metres tanques. I encara aquests han obtingut el premi… 

Què podem dir d'aquells que han quedat el 10 el 12 en les seves proves?

És per això que m'agradaria dedicar aquestes línies a aquells esportistes que amb el seu treball i dedicació al llarg dels últims 4 anys (en aquesta ocasió, 5) s'han guanyat el dret a participar dels Jocs. 

I no podem oblidar-nos d'aquells entrenadors, directius o delegats que, pràcticament per "amor al arte" dediquen hores i més hores a acompanyar aquests esportistes.

Des d'aquí el meu homenatge.

En molts casos són lliçons de vida. 

Veure les cares d'aquells que obtenen allò que perseguien. Simplement observar la desfilada del primer dia…

Superació, constància, empatia, altruisme, reptes, objectius o somnis són algunes de les paraules que hi ha al darrere d'aquestes històries.