Lucas Mondelo

Vaig conèixer el Lucas quan entrenava equips de base de l'Hospitalet a la dècada dels 80. Ens vam enfrontar al llarg de moltes temporades i vam començar a tenir una relació que amb els anys i per coincidències a més alt nivell es va anar fent més estreta.

En el moment que va començar a entrenar a l'estranger la nostra relació es va fer més distant, tot i que sempre li he tingut una bona estima.

El Lucas no ho ha tingut fàcil. Ha patit molt abans de ser el Lucas Mondelo "famós". No sempre se'l va respectar. Ell ja sap a què en refereixo

En el món del bàsquet femení els entrenadors no tenen fàcil poder-s'hi dedicar professionalment.

Recordo una conversa que vam tenir cap al 2006. A mi m'acabaven de destituir del Cadí la Seu i ell acabava de fitxar a Olesa.

Parlàvem de dedicar-nos al bàsquet de manera professional o no.

Ell va fer l'aposta. Va prendre un risc. 

Jo no ho vaig fer. Vaig renunciar a dirigir la selecció de Moçambic que havia de preparar els Jocs de Pequin. Vaig optar per seguir amb la meva feina docent i dedicar-me al bàsquet de manera "complementària".

I aquí es van separar els nostres camins. Ell va triar un camí que l'ha portat a l'èxit, no sense treballar molt.

Sempre li he fet broma dient-li que tot el que tocava es transformava en or.

I és cert. Ha tingut èxits esportius allà on ha anat.

He escoltat gent que opinava que no sabia dirigir partits; que els seus equips no jugaven prou bé; que amb les jugadores que tenia qualsevol hagués aconseguit el mateix o més; que les decisions de partits no eren prou bones; que la relació amb les jugadores no era adequada.

No sé què hi ha del cert en tot això, però sí que sé dues coses. Alguna cosa deus haver de fer bé per competir sempre, amb grups humans diferents i al llarg de tants anys. I com n'és de fàcil opinar des del sofà de casa quan tu no has de gestionar el dia a dia d'un grup humà que té l'obligació de guanyar sempre, havent de prendre decisions en dècimes de segon.

Se'm podrà dir que tot això va amb el sou, i és ben cert, però també és cert que s'ha de saber clarament de què s'opina abans d'inundar les xarxes de manera despectiva i destructiva.

En Lucas es mereix un respecte per la seva tasca al llarg d'aquests anys i n'estic segur que algú que llegeixi aquestes línies no hi estarà d'acord perquè potser té informació que a mi se m'escapa...

I això em fa recordar la resposta de l'Aito a un periodista quan temporalment li preguntaven l'opinió sobre què pensava del Barça del Manel Comas. Ell simplement va contestar que no tenia prou informació per donar la seva opinió ja que no veia els entrenaments ni estava en el dia a dia de l'equip.

No seré jo qui digui si la destitució del Lucas és o no és encertada. No sé què passava dins del grup i no sé quin és el pensament de la Federació.

El que sí que sé és que a mi m'ha fet gaudir molt del joc de la Selecció al llarg d'aquests anys i que l'ha fet competir al màxim nivell.

Per tant, des d'aquí: Gràcies, Lucas, per ajudar a fer més visible el bàsquet femení.