Silvia Domínguez

 

Quan et vas fent gran et passen dues coses interessants i contraposades.

La primera és que veus que cada cop et queda menys temps per fer allò que sempre ha estat important per a tu.

I la segona és que, fent allò que t'agradava i a què has dedicat una part important de la teva vida, has viscut moltes experiències i has conegut moltes persones interessants.

Soc entrenador de bàsquet i això m'ha permès, d'una manera o d'altra, conèixer persones que m'han marcat.

I avui em toca parlar de la Silvia.

Al llarg d'aquests anys he conegut jugadores amb les que he gaudit de la meva feina. Cadascuna d'una manera diferent. La Laura o l'Ester em van portar als meus primers títols estatals; la Núria em va ensenyar què és el caràcter i la disciplina a pista; l'Anna em va "dir" que, malgrat no tenir un talent o un físic privilegiats, es podia triomfar.

De totes vaig aprendre, al mateix temps que aportava el meu gra de sorra a ajudar-les a créixer.

Però hi ha una jugadora especial. Una jugadora que, des de la seva humilitat, des del seu lideratge, des del seu treball, des de la seva empatia, porta vibracions positives allà on va. 

Una jugadora  de la que, quan tenia 12 anys, em van dir que no m'hi cansés, que no arribaria a dalt.

Aquesta jugadora, després d'anys com a segona base de la selecció, ha liderat un grup que ha competit de manera exemplar en aquests Jocs Olímpics.

Sí, no ha fet medalla. Cert. Hi ha gent que pensa que fer medalla és bufar i fer ampolles. I hi ha gent que pensa que la Selecció ha fracassat.

Era un grup que arribava als Jocs sense tres jugadores fonamentals (Anna Cruz, Marta Xargai i Laura Nichols) en els èxits dels últims anys.

La Sílvia ha estat capaç de liderar l'equip guanyant els tres partits de la fase de grups  i competint i perdent, al final, per petits detalls contra una França que té un super equip.

Des del seu 1.67, sense un bon físic, però amb un cor i un cervell privilegiat ha estat la guia d'aquesta selecció, com també ho ha estat del Perfumerias Avenida que ha fet una temporada espectacular.

La Silvia es un exemple a seguir.

Les jugadores joves l'haurien de tenir com a referència. 

Potser una frase del Paulo Coelho en el seu llibre L'Alquimista definiria què ha estat la vida esportiva de la Silvia: "Quan desitges una cosa amb totes les teves forces, tot l'Univers conspira perquè ho aconsegueixis".

La Silvia desitjava ser una bona jugadora i a fe que ho ha aconseguit.

Però abans parlava de la seva humilitat. Avui encara, quan l'entrevisten, tinc la sensació que no està còmoda, que preferiria no estar en els focus mediàtics.

Que gran ets, Silvia.

I quina sort que tenen aquells i aquelles  que s'han creuat en el seu camí.

Segueix fent-nos gaudir del teu tarannà i del teu talent...