Mal de cap

Sí, mal de cap.

Escoltar els polítics em produeix mal de cap. No els entenc.

Escoltar els juristes em produeix mal de cap. No els entenc.

Comparar uns i altres em produeix mal de cap. Sembla que parlin de temes diferents… 

He arribat a la conclusió que cada dia soc menys intel·ligent. Deu ser que amb l'edat vaig perdent neurones i ja no les vaig reposant.

He intentat seguir l'afer Puigdemont (per cert, que bo el muntatge que circula a les xarxes amb la portada de l'afer Tornassol) i crec que vivim mons paral·lels.

Uns ja celebraven la seva detenció i extradició i, mentrestant,  els altres deienq que la detenció era normal, però anecdòtica, o sigui que no servia per res.

Però, al mateix temps, embolica que fa fort, uns dels que celebraven la detenció deien que les euroordres estaven en marxa i d'altres que estaven suspeses (algú ho entén?).

I, al bàndol independentista, aquells que fa dos dies es barallaven per la taula de diàleg anaven, correcuita, cap a l'Alguer a fer pinya amb el President Puigdemont.

Tot plegat curiós...

El jutge italià diu que no hi ha causa (igual que la resta de tribunals europeus), però la justícia espanyola diu que hi ha un delicte flagrant.

Un jurista català deia divendres que tot pintava que hi hauria extradició i el Martin Pallin deia que ni hablar…

Perdoneu-me, però algú m'ho pot aclarir?

Els fets són molt senzills: es va organitzar un referèndum que no queda clar que fos ilegal, es va pagar amb diners particulars (ningú ha demostrat el contrari. De fet el mateix govern espanyol ho va reconèixer). Europa considera que no hi ha delicte. Espanya, que forma part d'Europa (tan sols pel que li interessa), diu que sí.

Sincerament, no ho entenc.

Per tant, tinc mal de cap.

El mateix mal de cap que té l'Estat espanyol (o el govern espanyol, com va dir ahir l'ex ministre Ábalos al FAQS) quan ha de tractar el tema català i, sobretot, el tema Puigdemont.

Simplement la seva manera de resoldre el cas és acusar, perseguir, reprimir a aquells que volen una cosa diferent i lluiten per ella. 

I l'efecte que aconsegueix és fer créixer ciutadans catalans cada cop més emprenyats

O sigui que, al mig de tot, estem nosaltres, els catalans que hem d'acceptar que no hi hagi solucions i tot quedi igual o que hem de lluitar perquè tot canviï…

Quin mal de cap!!

Què s'ha de prendre per curar-lo?