Com viure?

Estic llegint "Vivir la vida con sentido" de Victor Küppers i em permeto el luxe de compartir alguna de les idees que hi expressa.

Küppers és un gran comunicador. Escoltar-lo enganxa. 

És un seductor.

Crec que això és positiu, tot i que hi ha seductors que, en moments no massa llunyans, han estat perversos dictadors (no cal dir noms, oi?).

El Victor, però, crec que és un seductor en positiu. Engresca, és optimista i et fa pensar.

Crec que cal fugir d'aquell que no et fa pensar. 

I cal fugir d'aquell que imposa.

Algú que em llegeixi pensarà que potser el seu missatge és un punt superficial i "fàcil" i segur que té raó, però no és menys cert que dona un no sé què que et fa sentir bé, amb ganes de..., i que, a més, ho fa amb un punt de gràcia que et dibuixa, sense voler, un somriure.

I això no és gens menyspreable.

De tot el que he llegit del llibre (no vaig encara ni per la meitat) em quedaré amb una idea:

"La cadena és senzilla: un valor provoca un pensament, un pensament genera una actitud, una actitud porta a una acció, una acció repetida configura un hàbit, un hàbit forma el nostre caràcter -la nostra manera de ser- i, al final, la nostra manera de ser acaba configurant el nostre destí.

Per tant, l'origen de tot està en els nostres valors. 

Aquesta és la causa última que acaba construint els efectes (les conseqüències) de la nostra vida"

No és textual, però sí extret del llibre.

Aquestes línies entrecomillades les he enviat als meus alumnes amb un bon desig de cap de setmana. Immediatament, un d'ells m'ha respost amb aquesta frase: "una gran reflexió".

M'ha agradat (com no podia ser d'altra manera) que comentés la reflexió i li he respost: "Thanks...però reflexionar és relativament fàcil. El que és bàsic és actuar… I l'actuació  de cadascú depèn dels seus valors".

Em sembla interessant com el Victor fa la correlació de cadascuna de les etapes fins arribar al final del camí.

Fa uns dies vaig escriure sobre la decisió controvertida de permetre que el meu equip perdés un partit i m'agradaria connectar les dues idees.

Per a mi un valor fonamental és la capacitat d'autoexigència en allò que realment costa. Si aquest valor no el tinc clar, no puc crear-me el pensament i, per tant, no vindrà ni l'actitud, ni l'acció posterior que em portaria a l'hàbit i, en conseqüència, no tindré el caràcter suficient per arribar al destí que m'havia proposat.

Fàcil de dir, però difícil de portar a terme.

Vaig creure que no teniem assolit aquest valor clau per créixer individualment ni com equip i vaig prendre una decisió.

Aquesta és la clau de l'ésser humà: quins valors vull prioritzar.

Però per tenir un valor concret abans he necessitat un temps de reflexió, o sigui, un temps d'estar amb mi.

I què difícil que és, sobretot, per als adolescents que es "mengen" els dies a velocitat vertiginosa.

A classe surt molt aquest concepte i acostumo a dir una frase que ja ens genera un somriure: "Amb o sense música, però estigues amb tu mateix".

Aquesta és la clau, saber estar amb un mateix per gestionar l'inici d'aquesta cadena que va des dels valors fins el destí, donant importància a tot el procés.