"Dissabte a tope, eh?"...

 

Podríem canviar-la per "Diumenge a tope!!". Tot dependrà de quan sigui el partit...

Si ets o has estat jugador i/o entrenador segurament la reconeixeràs.

És una frase recorrent dels jugadors quan s'acosta un partit important o, simplement,  davant de qualsevol partit de lliga.

Sense voler dir-ho, el jugador deixa ben clara la importància del partit respecte de l'entrenament.

Algú pensarà: totalment lògic, no?

I segurament tindrà raó.

Intentaré aprofundir-hi.

I per fer-ho, vull connectar aquesta idea amb el gran poema de Kavafis: Viatge a Itaca.

"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben."(...)

I diràs, "i que té a veure una cosa amb l'altra?".

Doncs molt senzill. 

El partit, el campionat, la classificació és la "Ítaca" dels jugadors.

Però no arribaran a la Ítaca que volen sense "les coneixences, les aventures, les matinades i sense les ciutats i els ports que visitaran". 

Suposo que hauràs intuit que em refereixo als entrenaments.

Cada entrenament és una petita part del "teu" viatge a la "teva" Ítaca. 

Com a jugador pots fer-te unes quantes preguntes.

Com afrontes el teu entrenament? Què vols aprendre? Què vols aportar al teu equip? En què has de ser important per a les teves companyes? Quins objectius et proposes per a l'entrenament d'avui?

Com has entrenat? Has aconseguit portar a terme allò que t'havies proposat?

Són preguntes interessants per fer-se a cada entrenament…

Però la gran pregunta per a mi, en la meva feina d'entrenador, seria: com fer entendre a les jugadores que això és important?

Feina difícil i apassionant a parts iguals…

Per què escric això precisament avui, un diumenge a la tarda?

Doncs molt senzill, perquè ahir vam perdre. La primera derrota de la temporada.

Avui ja ho tinc assimilat.

De fet, ho he dit malament. Hauria d'haver escrit "ahir vaig perdre".

Sí, perquè a la mitja part vaig prendre la decisió de no ajudar l'equip a guanyar.

Imagino que t'estaràs preguntant com vaig poder prendre una decisió d'aquesta importància en una competició tan exigent com és la categoria Cadet Preferent?

Doncs et diré que cada temporada em passa i, de vegades, malgrat ho faig, l'equip acaba guanyant igual…

Fa unes setmanes es van fer virals a les xarxes les declaracions del Jasikevicius culpant els jugadors de la derrota contra el Madrid a la final de la Supercopa.

No sé si tenia raó o no i, per tant, no hi entrenaré.

Jo no diré que les jugadores fossin responsables de la derrota d'ahir.

El que sí que diré és que els entrenadors tenim l'obligació de fer que els nostres equips millorin i, si és possible, guanyin.

És cert que els jugadors han de gaudir (els professionals, no cal) jugant, però també és cert que els jugadors han de mesurar on juguen i quins són els objectius de l'equip i del club per al que juguen. I això vol dir que el jugador ha de tenir molt clar el nivell d'exigència de cada entrenament. Aquest hauria de ser el gaudir del jugador.

Adequar això és molt important i necessari, però també, molt difícil.

I cada entrenador ha de dissenyar les seves estratègies i el temps acaba dient si són bones o no.

Ahir vaig apostar fort i de ben segur ni jugadores ni públic van quedar contents amb el partit i si llegeixen això, encara menys. 

Però, decisió encertada o no, tinc molt clar que la nostra Ítaca queda lluny i que hem de viure moltes "matinades" i moltes "aventures" per tal de fer bon port i aquestes matinades les hem d'aprofitar al màxim.

Soc molt conscient que és un escrit polèmic, però necessitava ( millor dit, volia) fer-lo.