L'home que va matar Liberty Valance

Diumenge vaig posar de casualitat la ràdio en el moment que s’esmentava la pel·lícula que dona nom a aquest article.

Un dels que parlava (no en recordo el nom) explicava que el seu professor a la universitat deia que les persones es dividien en dues: les que havien vist la pel·lícula i les que no ho havien fet.

Em va fer gràcia el comentari, però la veritat és que el vaig trobar exagerat.

Vaig apagar la ràdio per posar música i vaig tornar a pensar en el comentari. I vaig començar a recordar detalls de la pel·lícula. És una pel·lícula que he vist en infinitat d’ocasions. Sóc molt fan dels westerns dels anys 50 i 60. M’entretenen i, de vegades, em fan pensar.

Mai he sabut si els directors d’aquest tipus de pel·lícules posen determinats diàlegs i determinats personatges per casualitat o amb un objectiu molt concret.

M’agrada, quan veig una pel·lícula, fixar-me en detalls, en personatges, en moments o en frases que m’ajuden a anar més enllà.

I “L’home que va matar a Liberty Valance” és una d’elles.

Aparentment és un western més. El dolent, el bo, la noia que els enamora, una mica de violència i aquí s’acaba tot. Si el director i els actors són bons, la pel·lícula es deixa veure i si no és el cas, la pel·lícula pot ser infumable. Però això també va a gustos…

Deia que aquesta pel·lícula em diu més. I, ara que estem treballant el text narratiu amb els alumnes de 4t d’ESO, m’ajuda a connectar-ho molt fàcilment. 

Un bon text narratiu acostuma a tenir un heroi i un antagonista, i en la pel.lícula que ens ocupa estan clarament marcats. L'heroi (un advocat que arriba al salvatge oest a canviar la "llei del més fort" amb un llibre) és descrit com una persona de ferms ideals, però que no toca de peus a terra. Passa sovint això, oi?

L'antagonista (Liberty Valance) és dolent, molt dolent. Em sap greu dir-vos que acaba morint a mans de l'heroi que, malgrat els seus ideals, li dispara un tret. Fins aquí els fets de la pel.lícula.

I què té d'especial?

Doncs, precisament, el que fa gran la pel.lícula, el tercer personatge, l'antiheroi.

Personatge solitari, sense massa cultura, valent, que triomfa en el context on viu fins que arriba l'heroi. És un personatge  que, malgrat les seves qualitats, no és capaç de captivar la noia dels seus somnis. També passa sovint això, oi?

L'heroi el va tapant mica en mica, el va deixant en segon lloc. Tot plegat difícil d'acceptar quan, fins la seva arribada, ell era qui "dominava" aquell petit món. 

I què té d'interessant aquest antiheroi?

Doncs que realment acaba sent l'heroi a l'ombra.

Perquè és ell qui mata Liberty Valance, però mai ho diu.

Si no hagués intervingut, l'heroi hagués mort a mans de l'antagonista i ell s'hagués quedat amb la noia.

La pel.lícula és un cant a l'agraiment, a l'honestedat. És un cant a la senzillesa i a la lleialtat. Però també és un cant als valors de la lluita per uns ideals malgrat els entrebancs que et puguis trobar.

Hom pot pensar que els personatges son  estereotipats. Potser es cert, però ajuden a entendre que en aquest nostre món tots hi tenim cabuda i tots hi tenim la nostra importància.

T'animes a veure la pel.lícula, si encara no ho has fet?