Palmira

  

Fa uns dies el Davida ens va fer arribar un poema anomenat "La palmera Palmira" de la Gloria Fuertes. És un poema entranyable que de seguida vam connectar amb tu.

"La palmera Palmira,

desde las puntas de sus ramas,

ve y no mira.

Palmira, la palmera,

nació cerca del mar,

en la ribera.

Palmira, la palmera,

se pasa haciendo el bien

la vida entera.

Cuando hace viento,

Palmira, la palmera,

baila de contento.

La palmera ama

y acaricia a los niños

con su rama.

Cuando llueve,

canta la tabla del nueve.

Cuando hace sol,

la palmera da sombra

a su alrededor.

Cuando da sombra

a los niños hermosos,

también les regala

dátiles hermosos."

Crec que reflecteix perfectament qui ets…

Fa 15 anys vaig començar a treballar al "Pino". 

Sí, i entre d'altres coses he tingut el privilegi de treballar amb tu. 

De fet  ho dic malament… Hauria de dir que he tingut el privilegi de "compartir" amb tu.

Evidentment no em puc considerar amic teu perquè l'amistat és quelcom molt especial.

Però sí que em vull considerar una persona molt propera a tu que ha "viscut" moltes estones al teu costat.

Hem compartit patis, reunions, classes, excursions, sopars i algun dinar "mano a mano", però, per sobre de tot, hem compartit complicitats.

Ets una persona tan fàcil de tractar!

Ahir vas fer els 65.

Com ho esperaves, oi?

Comptaves els dies per arribar-hi…

Jubilació! Quina paraula!!

Ja has fet amb escreix la teva feina. 

Al llarg de més de 40 anys has exercit el que (suposo que ho tens clar) ha estat la teva vocació. Quan algú pensa en un mestre, possiblement el definiria amb uns quants qualificatius que tu portes ben arrelats dins teu.

Has estat apassionada, però sense perdre mai la sensibilitat.

Has estat "caòtica" dins de la teva claredat a l'hora de donar allò que els teus alumnes han necessitat.

No has estat intrusiva amb els nens, però sempre has sabut quan calia estar al seu costat

Sempre t'ha agradat acaronar-los per fer-los sentir bé. Sabies quan això els feia bé...

"Tal com raja" podria ser una bona definició del teu tarannà per l'escola.

Espontània, però profunda.

Es podia parlar amb tu. Sempre hi has estat.

Has escoltat i has ajudat.

Aquest juliol passat, recordaràs, estàvem fent una sessió de VESS i ens va demanar que expressessim un regal que havíem tingut a l'escola.

No vaig dubtar en cap moment en dir en veu alta que tu has estat un dels millors regals que he tingut com a professor. Tantes i tantes consultes t'he fet per tal de poder fer mitjanament bé la meva tasca de "profe" de català...

A totes hores i en tot moment. Sempre hi eres.

I és que tu ets així. Sempre hi ets.

De fet, ahir, en Joan Maria ho definia molt bé quan va dir que si morís 100 vegades, tornés a néixer 100 vegades i pogués triar un desig, triaria tenir-te a tu de mare les 100 vegades.

Sí. 

Els que hem treballat amb tu, colze amb colze vam entendre què volia dir.

Veure la teva emoció ahir i observar, també, com aquells que t'estimen s'emocionaven mirant-te quan vas arribar em va fer sentir un privilegiat.

Et trobarem a faltar. Et trobaré a faltar.

Però ara et toca gaudir de les merescudes "vacances" dels que no tenen horaris 

Però, entre platja i platja, maleta i maleta, de ben segur que seguirem "compartint" sopars i, potser, algun dinar "mano a mano".

Gràcies per ser com ets.