Txarango...que tot et vagi bé

 

Avui hem anat a fer una passejadeta pel Montseny. 

Havíem d'aprofitar que no teníem partits (què difícil que passi…).

Cotxe amunt i "discussions per veure quina "playlist" posàvem. 

Perquè, evidentment, cadascú té la seva o les seves llistes i gustos. 

Tres noies i jo. 

Qui perd? 

Comença a sonar la música i la segona cançó ha estat "Que tot et vagi bé" de Txarango.

Val a dir que m'encanta la cançó. Quan vaig escoltar-la detingudament (gràcies a l'Aina, amb la seva insistència habitual quan vol quelcom) em va captivar. 

Deia, diu, molt. 

És un cant d'optimisme. És un cant al futur, als millors desitjos.

I he "mirat" enrere.

Vaig conèixer Txarango per la "tossuderia" de la Míriam. La veia escoltant Txarango i me'n parlava i parlava.

I jo pensava: "exagerada. No n'hi ha per tant". 

Vaig conèixer "El meu poble" i em va agradar. Tancava els ulls i veia el meu Masnou amb l'envelat al Casino i els focs per S. Pere i els "autos de choque" a la plaça dels Cavallets; o la platja a l'estiu i tantes i tantes coses que tots tenim dins nostre.

I vaig pensar que, si aquesta cançó em deia alguna cosa, valia la pena seguir explorant aquells nois que havien composat aquesta peça.

M'hi vaig començar a enganxar...

I un dia, a Llinars, fa 4 o 5 anys, per fi els vaig veure en concert i em van sorprendre molt. Omplien l'escenari i no només perquè són molts. No, el cert és que desprenien un no sé què. Gaudien i feien gaudir.

Transmetien molt. 

I em vaig començar a fixar en les lletres, a escoltar entrevistes i veure que anaven molt més enllà del que és un grup musical tradicional.

I he arribat a la conclusió que Txarango és una forma de viure o millor dit tan sols una etapa del llarg viatge que és la vida.

I, com a tal, han decidit parar. 

Han vist (crec que ja ho tenien clar feia temps) que tocava començar una nova etapa.

I, a mode de comiat, m'agradaria dir-los dues coses.

De ben segur que no em llegiran, però, de fet, ho vull dir igualment.

En primer lloc, crec que és lícit i just donar-vos les gràcies. 

Gràcies per les vostres lletres i la vostra música. Heu aconseguit arrossegar gent de totes generacions i idees.

Gràcies pel missatge d'implicació que heu donat dia a dia amb els més necessitats que tan important és en el nostre còmode món occidental.

Gràcies per les vostres estades on crèieu que podieu ajudar tots aquells que ho necessitaven any rere any quan no estaveu de concerts.

I, malgrat que egoistament no m'agrada la vostra decisió de deixar la música, gràcies perquè els nous projectes en que esteu implicats segueixen una línia admirable, necessària i d'exemple per a tothom.

I, en segon lloc, aprofitant la lletra que dona títol a aquestes línies, dir-vos:

"Que trobeu tot allò que busqueu

Que us sigui lleu la direcció

I vinguin plens de melodies els nous dies

Que sigueu forts

Que tot us vagi bé

Que tot us vagi bé

Que trobeu tot allò que busqueu

Que us sigui lleu la direcció

I vinguin plens de melodies els nous dies

Que sigueu forts

Que tot us vagi bé

Que tot us vagi bé…"

I, si us ho repenseu i torneu a composar i a tocar, que tingueu clar que us ho agrairem. I crec que no parlo per poca gent.

Molta sort en aquest nou viatge!!!