I què hi diu el poble?

M'he llevat amb les intervencions al Parlament català pels acords dels pressupostos.

Baralles entre socis de govern i acords amb partits que des d'un punt de vista (temes socials) tenen coses en comú i des de l'altre (independència) aparentment tenen objectius diferents.

I he decidit fer l'única cosa que, de moment, puc fer: escriure per donar-ne una modesta opinió.

No sóc cap expert en res. Intento escoltar i llegir per entendre. I, com a tothom, se'm pot enganyar.

Jo no sé si tenen més raó els de ERC o els de Junts en el seu projecte (full de ruta?) cap a la Independència, però el que sí que sé és que Junts se n'ha desviat menys al llarg dels últims anys.

Potser sí que s'ha de ser pragmàtic com ERC, però, si vaig a les hemeroteques, puc llegir i escoltar Junqueras o Romeva amb discursos molt allunyats del que diuen avui. Potser llavors s'equivocaven i ens els vam creure.

Llavors per què van incitar al poble a anar a defensar urnes i a votar el 1 d'octubre? Per què van idear i portar a terme una de les maniobres més ben organitzades des de l'àmbit polític de la Història?

Els pressupostos s'han d'aprovar? Segur? A qualsevol preu? Amb qui s'han d'aprovar? Cal fer pressupostos més socials per a un curt plaç? O cal convèncer la gent que en un marc diferent es podria fer tot diferent?

Jo no tinc la resposta. Sóc un de tants professors, entrenadors, pares de família que pul·lulen pel nostre petit país, que van a treballar, intenten arribar a final de mes i tenen il·lusions i objectius per al futur.

Senyors polítics, si us plau, treguin-se la careta i diguin-nos, amb el cor a la mà, que coi volen del poble.

Així el poble podrà decidir a qui fa cas. Deixin de barallar-se per engrunes d'escons i pensin d'una vegada en la gent.

I, nosaltres, que tenim l'opció que ens dona la democràcia, ja decidirem si volem una Catalunya autonòmica o una Catalunya independent.

Tan sols els demano que convoquin eleccions, parlin clar i deixin que els que vivim a Catalunya decidim el nostre futur.

Si el futur ha de ser autonomista, endavant; i i si el futur ha de ser una República catalana, que ho sigui.

El poble és sobirà. No ho dic jo, ho diu la Història. 

Sempre dic el mateix. Als meus alumnes tan sols els inculco una cosa: que escoltin, preguntin i que, a partir de la reflexió, sempre,  vagin, quan els pertoqui, a votar. 

Per tant, senyors polítics, facin la seva feina, aquella que van prometre. I, si no la poden o saben fer, facin un passet al costat i que en vingui de nous...