El públic

De vegades toca ser conflictiu.

Ahir vaig escriure un tuit sobre l'actuació del públic a la graderia.

Et situo:

Partit categoria cadet de preferent (14 i 15 anys) i el públic encès contra l'àrbitre.

Amb raó?

Pot ser sí. Potser en alguna acció. 

No hi entraré

De vegades em pregunto què pensarien si l'àrbitre o el rival fos el seu fill… 

Què dirien llavors?

És interessant el posicionament.

Potser m'equivoco i no hi estaràs d'acord, però veig uns quants perfils de persones davant d'aquestes línies:

Persones que llegeixen i no hi estan d'acord, però no opinen.

Persones que llegeixen, hi estan d'acord i opinen posant excuses o carregant contra el que ho diu o denuncia.

Persones que llegeixen i hi estan d'acord, però ataquen al que ho denuncia per, 

d'alguna manera, justificar-se en la seva acció o dient que els altres fan el mateix.

També tenim persones que, després de llegir-ho, hi pensen i s'adonen que són ells els que han de canviar la seva manera d'actuar i que, per tant, han d'actuar de manera diferent per buscar un resultat diferent.

Com en la majoria d'actuacions en la vida  tot depèn de cadascú...