Nadal

Una paraula. 

Segur?

És curiós perquè desperta sentiments molt diferents segons qui i com ens ho plantegem.

Festa religiosa? 

Ho hauria de ser. Celebrem, o hauríem de celebrar el naixement de Crist.

Vacances? 

Sempre són agraides. Benvinguda aturada i canvi de "xip".

Família? 

Sí. Segur. De vegades, molesta. No és el meu cas, però potser algú se sent incòmode.

Sigui com sigui són aquí. Les tenim i toca gaudir-les. 

Covid? 

Sí. 

I què? 

Ens ha d'amargar la vida? Depèn.

Els que em coneixen saben que sempre dic que tot és mental. El Covid, també.

Sí. Em diràs que és real. I no es pot dubtar. Però, com te'l prens, depèn de tu. El guanyes? Et guanya? Tu sabràs…

A mi no em guanya. Miro endavant i veig que això s'acaba. Potser per tornar a començar? Veurem.

De moment, som aquí. I això és el que compta. 

Falta algú? 

Segur. 

Simplement, un record per a ell. Una llàgrima si fa falta i a seguir endavant. Una pausa per recordar moments amb ell. 

Enyorança? 

Segur. Però amb un somriure.

La vida és això.

Ho deia el Julito: "Al final, las cosas quedan, las gentes se van. Otros que vienen las continuarán. La vida sigue igual"

Bones Festes a tots aquells que ho llegiu i un petó i una forta abraçada...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís