Un sopar improvisat

17.06. Missatge de veu. "Oriol, com ho tens per fer un entrepà aquesta nit?"

"Ok. Fem un  "Centru"?"

"Perfecte. Tu manes. On tu vulguis. Centru o Pizzeta... Hora?"

"20.30?"

"Ok. Fins ara!"

Acabo d'arreglar, amb les nenes, la sala dels mals endressos. Les vacances tenen això.

Abans de marxar, fem un puzle que hem trobat de les comarques de Catalunya. Qualsevol moment és bo per aprendre jugant. Sempre em surt la part de profe de Socials.

20.25. Surto de casa caminant tranquilament...

Puntual com un rellotge, sento que em crida.

Xocada de mans. No hi ha abraçada, coses del Covid...

"El Centru està tancat. Fem una pizzeta? Al Burriac les fan molt bones"

Doncs cap al carrer Gran. Viure en un poble, d'entre moltes altres virtuts, té aquesta, tot és allà mateix.

Seiem. Mascareta posada.  

Xerrem. 

Ve la cambrera i demanem. Mascareta posada. Seguim xerrant.

Ens porten la beguda i la pizza. Fora mascareta, per fí. Ens  veiem la cara. Xerrem.

Pizza finita...

Demana un cafè i jo un aigua amb gas.

Mira el rellotge. "Osti, ja són les 23.30".

Ens aixequem. Paguem i marxem.

"Cuida't molt"

No hi ha abraçada, coses del Covid...

Arribo a casa. Són les 23.45. 

La Míriam ja és al llit, però no dorm. Em pregunta: "Com ha anat?". 

"Bé. Com sempre. Tot molt fàcil."

Em poso el pijama, entro al bany i em rento les dents. Penso en l'estoneta que hem passat. De què hem parlat? De tot i de res. Ens hem posat al dia. Canvis de tema. Intercanvis d'il·lusions i projectes. Els fills. Una mica de feina. Bàsquet i cole...

Surto del bany. La Míriam ja dorm. La miro i m'estiro al llit.

Vaig a dormir satisfet. Bona manera d'acabar el dia.

Gràcies, Jordi... 

Són les 5.30.

M'he despertat amb ganes d'escriure sobre...

No ho sé. Simplement en tenia ganes. Sobre el sopar? Sobre els amics?

L'amistat és això. 

El dia a dia et fa portar un ritme frenètic. Potser no et veus en mesos. Però saps que hi és. Quan el necessites hi és. Quan es tracta de parlar de quelcom important es crea el clima adequat. 

Ahir no era el cas. Ahir tan sols tocava petar la xerradeta.

Tot va fluir… tranquilament.

Gràcies, Jordi.